Sant Jordi empaita la pandèmia

Per un moment, durant l’única jornada primaveral com cal que hem tingut aquests últims quinze dies, va semblar que havíem vençut la pandèmia, que tot aquest malson que fa més d’un any que dura s’havia acabat i que tornàvem a la desitjada normalitat. Sant Jordi va empaitar la pandèmia i no la va rematar perquè els seus poders potser no arriben tan lluny. En tot cas, durant una diada radiant, vam poder passejar, parlar amb els amics, trobar coneguts no vistos en mesos o prendre alguna cosa en una terrassa. Va ser un miratge? Esperem que no. Que entre les vacunes –deixeu-vos d’històries i vacuneu-vos els que pugueu i us toqui– i la responsabilitat de tots, això només sigui el principi de la fi. Visca Sant Jordi!