OPINIÓ
La lapidació
La lapidació va contra els principis mateixos de l'islam, que predica l'amor i la misericòrdia
Segons Amnistia Internacional, i la premsa internacional, Mohammadi Ahtinai, de 43 anys i mare de dos fills, ha estat acusada d'adulteri i condemnada a la pena de lapidació. Ja va rebre 99 cops de fuet el 2006 per la mateixa raó, quan el seu marit ja era mort. I el seu imperdonable crim ha estat el de tenir relacions amb altres homes. No és possible una pena tan radicalment fonamentalista i medieval.
El dret penal musulmà o xaria és extremadament sever, incivilitzat, rígid, medieval, mancat de misericòrdia i d'un humanisme, fruit de un passat no superat.
Hi ha dues categories d'infraccions: les previstes per la llei i les que depenen directament de les sentències del jutge, que són completament arbitràries. El problema és que tant la mort per lapidació com per apostasia (abandó d'una religió) no tenen cap base alcorànica perquè no expressen la voluntat del Profeta, segons explica el professor de dret de la Universitat de Tunísia Mohammed Charfi (Islam y Libertad. Edit. Almed, pàg. 106). El verset “El marit i la dona, si cometen adulteri, lapideu-los fins a la mort, és la venjança de Déu”, és obra d' un ulema (expert en lleis) i la lapidació solament està tipificada a l'Iran i al Sudan. Els únics hududs amb base religiosa mencionats explícitament en l'Alcorà són cinc: el bandidatge, l'homicidi, la difamació contra l' honor, els cops i ferides sancionades segon la llei del talió, i el robatori. La lapidació solament la va dictar un ulema, i el seu testimoni no és suficient per formar una sura. A més a més, la lapidació va contra els principis mateixos de l'islam, que predica l'amor i la misericòrdia. Tampoc no es pot oblidar que els càstigs corporals són degradants i condemnats per la Declaració Universal dels Drets Humans.
La llei islàmica no ha de ser eterna sinó que ha d'evolucionar amb el temps, eliminant aquests costums tan radicalment bàrbars i cruels: la lapidació és un esdeveniment públic, una festa, i és molt important utilitzar primer pedres petites per evitar que la víctima mori de seguida, i després les més grans per augmentar el patiment. Aquests fets solament poden ser propis de dictadures religioses, en què no és possible una democràcia de qualitat.
