Enceneu un ciri

Fins aquí hem arribat. Reclamaran prudència, però s’ha de salvar l’estiu i algun punt del PIB. Avui comença el relaxament de les mesures de restricció de l’activitat social i que vingui el que hagi de venir. Darrere del desconfinament comarcal, que obrirà la mobilitat per tot Catalunya, s’hi ensuma un progressiu “avall que fa baixada”, convençuts que el pla de vacunació aconseguirà la immunitat de ramat. La ministra del ram ja encoratja tothom a reservar les vacances. Serà un estiu normal, diu. Què han de dir? Ves! Encenguem un ciri i que hi hagi sort. Uns apel·len/apel·lem a la fatiga pandèmica. Altres criden/cridem pels calaixos buits des de fa mesos. N’hi ha que porten/portem més dies en expedient de regulació dels que podíem. Es fa difícil entendre que a l’altre ja l’hagin alliberat si a mí se’m mantenen restriccions. “Nosaltres som segurs”, criden/cridem. I per si tota la pressió no fos poca, apareixen les enquestes i els sondeigs electorals que diuen que guanyarà qui ha sabut construir el relat que no tancava la ciutat, que protegia la vida i l’alegria dels seus ciutadans i les seves empreses. Les enquestes i els sondeigs diuen que guanyarà qui ha fet tanta demagògia com ha pogut per excitar els petits egoismes de tots plegats. Les enquestes i els sondeigs diuen que guanyarà qui tindrà de molt l’índex més alt de morts quan els recomptes siguin clars, nets i fiables. Així estan les coses. Els punts del PIB manen molt.