Em llegiré el pròleg abans

L’any Ferrater hauria de ser el 2022, si els astres acaben de girar i per fi tenim un govern que el decreti. Mentrestant a Reus, la ciutat on el va veure néixer i campar, ha muntat el Pròleg Gabriel Ferrater per enguany. Moltes vegades si no llegeixes els pròlegs no entens res de res, o bé et quedes encaterinat mirant el dit que assenyala. Aquest pròleg assenyala per on s’haurien d’encaminar les coses, no només de l’any Ferrater, sinó també de la delicada gestió cultural, que poques vegades es fa amb complicitat i bona predisposició de tothom, segurament perquè a l’organització hi ha força enamorats de la poesia de Ferrater. Els enamoraments lacerants, els que t’estripen i que no cicatritzen mai són els de joventut, per aquest motiu diverses activitats estan dirigides als joves: una exposició, un taller de creació artística i un joc de pistes ja s’han estrenat als instituts reusencs. També s’ha posat sobre l’escenari del teatre Bartrina per primera vegada el Poema inacabat, un espectacle multidisciplinar i alhora ortodox amb els versos escrits. I a la perifèria de Ferrater, també hi ha prosa magistral de la qual se n’ha representat una espigolada amb l’espectacle Al cor d’una rosa de fulles moixes.

De tot plegat al país poc se n’ha sentit de tot això, el que no passa a Barcelona no passa, això ho tenim clar, però el fet és que sí que passa, i quan passi ja tindrem la feina feta i preparada. Però, per altra banda, quan tot plegat passi, bé n’ha de quedar un llegat al país i a la ciutat. Els versos romanen, però si no es llegeixen, si ningú te n’obre la porta s’obliden. “Allibera’m d’aquest ofec extraurbà, d’aquest exili” deia ell.

Massa que ha estat exiliat Ferrater, deia que els poetes han de procurar no ser entesos pels que els volen abaratir, per això Ferrater ha estat poc manipulable, llevat dels que l’han volgut convertir en un clixé. Mentre l’any Ferrater no arriba: “Aniré allargant el meu pròleg. L’ompliré de gent i de coses i d’afectes.”