A la tres
Parlin entre vostès, si us plau!
No em passa pel cap –ja ho he dit en més d’una ocasió– que Pere Aragonès no acabi sent investit president. Una altra cosa és quan i amb qui. Però com que els terminis s’esgoten i veig tothom molt nerviós –uns més que altres, tot sigui dit–, i a més a més començo a estar tip que maregin la perdiu amb tantes declaracions amunt i avall, només els demano una cosa: podrien parlar-se entre vostès i deixar d’enviar-se ultimàtums, informes i propostes de governs alternatius a través nostre? Ja ho sé, que això d’intentar pressionar l’altre forma part de la negociació. Però a vegades em sembla que si els esforços que dediquen a presentar l’altre com a culpable del no acord els dediquessin a buscar l’acord, potser ja hi serien. O com a mínim ja haurien aclarit el panorama. Però no. Es veu que això de les converses discretes ja no es porta gaire, i que ara les cimeres com les d’avui s’han de retransmetre en directe. A nosaltres ja ens va bé, que així tots plegats omplim pàgines i telenotícies. Però volen dir que no seria més productiu deixar de fer grans posades en escena –que potser s’haurien de guardar per al dia que anunciïn l’acord– i d’enviar-se missatges a través dels mitjans de comunicació (que això vol dir a través dels lectors i els oients) i concentrar-se a arribar a una entesa? Nosaltres, no pateixin, ja hi posem la paciència. Fa més de dos mesos, d’aquell 14-F, i n’hi posem cada dia una bona dosi. I n’hi haurem de posar uns quants dies més. Però negociïn, parlin, i surtin un bon dia a explicar-nos que han arribat a un acord i, és clar, que l’acord diu això i allò. O surtin un dia i diguin-nos que no, que no s’han posat d’acord, que s’han encallat definitivament i, és clar, expliquin-nos també el perquè i si han trobat cap fórmula per no haver d’anar a eleccions i que Aragonès governi sol o amb qui decideixi. Ja jutjarem després nosaltres –això rai, que en aquest país hi ha eleccions cada dos per tres– qui no ha tingut cap voluntat d’arribar a un acord més enllà de les declaracions d’aquests dies, que, insisteixo, se les poden estalviar. Ens costarà més d’omplir pàgines, segur, però els ho agrairem.