Transgènics i violència
Els cinquanta activistes que el dilluns 12 de juliol del 2010 a la matinada van destrossar una hectàrea de blat de moro a Torroella de Montgrí no són dels meus; ni que aquell moresc hagués sigut transgènic, com pensaven. Sempre havia assimilat l'ecologisme amb el pacifisme. Cal defensar la terra i qualsevol causa sense violència. Poc que anem pas bé quan algú pensa que la fi justifica els mitjans. Qualsevol idea de salvar la Humanitat que s'ha servit de la violència ha acabat sempre fatal. I sort que no els va enxampar l'amo del camp! En el benentès que la culpa de l'acció a Torroella és dels que la reivindiquen, hi ha responsabilitats col·laterals. La més important és de l'administració, que, com sempre, actua a poc a poc, amb un excés de permissivitat, sense analitzar l'impacte real dels transgènics, i amb una falta de credibilitat colossal per liderar estudis seriosos i independents, per avalar-ne o restringir-ne l'ús. Sense condemnar o glossar els transgènics, convé tenir present que, un país petit, sense grans extensions, només pot apostar per un sector primari amb molt de valor afegit. Tenim una administració liderada tradicionalment per un conseller molt incompetent, incapaç de marcar una política agropecuària. Tampoc no es pot deixar a les mans del pagès l'ús de llavors genèticament modificades. Una agricultura subvencionada ha de poder ser dirigida.
