Les eleccions a Madrid
La campanya electoral a la Comunitat de Madrid es va tancar ahir amb el regust d’un agre enfrontament entre la dreta i l’esquerra, motivat pel populisme de la presidenta i candidata del PP, Isabel Díaz Ayuso, i l’extrema dreta de Vox, que s’entreveu clau perquè la popular pugui continuar en el càrrec. A l’esquerra, la irrupció de Pablo Iglesias, després d’haver deixat la vicepresidència del govern espanyol, ha estat també un factor destacat i s’ha de veure si, com diuen les enquestes, ajuda les esquerres, amb el PSOE i Més Madrid, a arribar fins a una majoria que, a hores d’ara, s’entreveu difícil. Entre altre coses perquè a una àmplia majoria de l’electorat de la Comunitat de Madrid sembla que ja li està bé que torni a governar Díaz Ayuso i que Vox tingui un paper destacat en la nova legislatura. La controvertida gestió que el PP ha fet de la pandèmia, amb més casos i més morts, proporcionalment, que a la resta de l’Estat i a les capitals europees, tampoc sembla que, a hores d’ara, passi factura a la presidenta.
S’ha viscut també una campanya d’extrems, amb el colofó dels episodis de les amenaces que han rebut per carta diferents dirigents polítics i que s’han utilitzat de manera barroera per desacreditar el contrari. Per moments ha semblat que res importava als uns i els altres en el camí per obtenir uns bons resultats en les eleccions de demà, dimarts.
Tot i celebrar-se a Madrid, no es pot obviar la incidència que els comicis tenen per a Catalunya. D’entrada han provocat que s’aturessin –si és que ja no ho estaven prou– les diferents iniciatives que té pendents el govern espanyol per començar a posar fil a l’agulla en el conflicte català: els indults i la reforma del delicte de sedició. Uns passos endavant necessaris que ja veurem si un bon paper del PP i un augment de Vox no frenen de nou. Uns resultats que el PSOE podria interpretar, i potser tampoc li falten ganes, com un qüestionament a la seva política vers Catalunya.