Oració per no ser un pesat

Senyor, tu saps millor que em vaig fent vell i que cada dia ho vaig essent més i més, perquè envellir és l’única cosa que es pot fer vint-i-quatre hores al dia, i cada dia. En definitiva, em veig obligat a no fer allò que vull fer, i no voler fer el que faig. Per això et demano que no permetis que em torni un xerraire descosit, desmesurat i insuportable. Sobretot, fes que no pensi que he de dir alguna cosa sobre qualsevol tema en qualsevol moment. En altres paraules: et demano que em treguis les ganes de voler arreglar la vida dels altres. Fes que sigui reflexiu però no pas esquerp, diligent i servicial, però no pas autoritari ni capitost de res. Amb el gavadal de coses que sé, de vegades penso que fora una pena no fer-les saber totes o la majoria. Però tu saps prou bé, Senyor, que també m’agradarà que al final em quedin alguns amics. Fes que no m’obstini a relatar detalls infinits i pesats en les converses amb la gent que m’envolta, ans dona’m ales per anar de dret al gra. Clou-me la boca perquè no parli de les meves xacres, mals i dolors, que van augmentant alhora que m’augmenta també (ai!) el gust per explicar-los, tot i que de vegades estic íntimament angoixat de no sentir-me inquiet pel que em passa. Per això et demano la gràcia que m’ensenyis a escoltar amb paciència les malures que m’expliquen els altres, que pateixen igual i més que jo mateix. Perdona, però t’he de fer saber que també existeixen els imbècils. No són excessivament nombrosos, però són sempre tan ben triats…!

Ensenya’m la gloriosa lliçó d’aprendre que tot sovint estic equivocat, que és millor callar, i fes que mantingui sempre una raonable pietat i tendresa. Pietat i tendresa no pas per esdevenir un sant, això no, ni em passa pel cap. Massa sovint resulta difícil de conviure amb sants, però encara hi ha una cosa pitjor: un vell amargat és una de les obres mestres que ha fet el diable. Ajuda’m a posar a la vida tot allò que sigui bo, agradós i, sobretot, divertit. M’envolten tantes coses bones, agradoses i divertides, que no me’n voldria perdre cap. Gràcies, Senyor, per l’edat que tinc, que m’ha llevat la por que tenia de morir jove. Com que no puc canviar aquest món, ensenya’m a canviar la manera de mirar-lo. I finalment, Senyor, fes la gràcia que la vacuna no em deixi més tonto del que ja soc. Tot això t’ho demano pels segles dels segles, amén.