Bosé i el xou de les vacunes

Som molts els que encara no hem entrat a la convocatòria de la vacuna perquè no som prou vells, prou vulnerables o prou militars, però el fet que esperem amb impaciència el nostre torn no significa que hàgim de renunciar al sempre saludable esperit crític. Començant per l’indecorós mercadeig organitzant a l’entorn de la patent, fabricació i distribució de les miraculoses dosis que han d’aconseguir la immunitat de ramat, una expressió insolent que hauríem de rebutjar per dignitat ciutadana. Tots acabarem responsablement vacunats, és clar, però si pot ser sense renunciar al dret a malfiar-nos de les veritats oficials. Un dret que també té en Miguel Bosé, encara que no ens agradi el que diu. Com que les teories conspiranoiques surten de franc, tot seguit aporto la meva: en realitat l’excocaïnoman Bandido està a sou de les farmacèutiques: escoltant els seus afònics arguments negacionistes només pots arribar a la conclusió que provenen d’un desequilibrat. Les seves entrevistes són, a la pràctica, espots publicitaris de la vacuna anti-Covid. Recordem que tot va començar amb la roda de premsa del manaire de Pfizer, que immediatament després d’anunciar la fita científica ja va començar a fer calaix amb les accions. Gairebé alhora en Putin feia saber al món que els russos havien patentat la seva Sputnik, rebuda amb menyspreu pels mateixos governants europeus que ara en negocien l’adquisició de milionàries dosis. Pel camí ha caigut de l’Olimp farmacèutic AstraZeneca, que després d’incomplir el subministrament acordat ha estat reiteradament associada a l’aparició de trombosis entre alguns, poquíssims, pacients injectats. Sanitat tardarà encara un mes a decidir si als que han rebut la primera punxada els convé la segona. El xou no s’atura. Malgrat tot, AstraZeneca ha registrat un 108,2% més de benefici net. Potser per això Pfizer s’ha afanyat a advertir que la seva vacuna en necessitarà una tercera, de dosi. I nosaltres, que no som negacionistes però tampoc ximples, sabem per què.