Ben disposats a fer mal

Primera maniobra contra la democràcia: segons qui és millor que no voti, si no que li ho preguntin a Stacey Abrams, infatigable activista per la inscripció al cens de la població afroamericana de Geòrgia sistemàticament esborrada per error dels governadors republicans; i ara, a Florida, posen més obstacles al sufragi per correu i compliquen l’accés als col·legis a les minories, a les persones grans i a les persones discapacitades, gent que no deu tenir el mateix valor que un blanc prototípic, sigui el que sigui aquest invent. Segona maniobra: de l’espectacle escadusser/cortina de fum a la creació d’un adversari/enemic contra qui projectar menyspreu, rancúnia i odi; de la babaia del relaxing cup of café con leche in Plaza Mayor a la frivolitat fatxenda de prendre canyes com a símbol de llibertat; de la insolidaritat i el desdeny als més castigats per la crisi a les mentides i amenaces desacomplexades com a argumentari (Ayuso i Monasterio, tanto monta, monta tanto). I albricias: sembla que demà guanyaran! Tercera maniobra en cas que fallin les altres: cop de mà de l’exèrcit per restaurar l’ordre quan tot s’ensorra i les autoritats polítiques no estan a l’altura. O això proposen un grup de militars francesos. Els nostres salvadors, si bé retirats, es mostren encara més resolutius: 26 milions d’afusellats, nens inclosos, fi del govern social/comunista amb l’aquiescència –buscada– del rei. Quina irresponsabilitat alimentar la bèstia per no afrontar els problemes socials i tapar la pròpia corrupció –que els provoca! Aquí i arreu estan ben disposats a fer mal.