La llum dels estels

La llum dels estels, d’Adam Frank (Librooks), l’edició del qual he avalat, és un llibre interessantíssim que acaba d’arribar a les llibreries, i que resumeix i consolida el que ja hem après dels planetes del nostre sistema solar, i dels de fora (exoplanetes), per extreure’n lliçons sobre el futur de la Terra i la humanitat.

El 1961, l’astrònom Frank Drake va concebre el que es coneix com l’equació de Drake. Aquesta equació té set multiplicands, cadascun dels quals representa una probabilitat. Per exemple, la probabilitat que un estel tingui planetes, o la probabilitat que un estel que tingui planetes en tingui com a mínim un en la zona habitable –ni massa lluny de l’estel per tenir tota l’aigua congelada, ni massa a prop de l’estel per tenir tota l’aigua evaporada–. Cada multiplicand representa un dels factors que incideixen sobre la possibilitat que aparegui una civilització tecnològica (no una simple vida bacteriana) en un planeta, i, junts, multiplicant-los tots, ens donen la probabilitat de l’existència d’exocivilitzacions.

Però avui, amb tots els exoplanetes que ja s’han descobert, i el que en sabem, ja sabem quants estels hi ha a l’univers que tinguin un planeta que sigui potencialment capaç de suportar l’existència de vida: un de cada cinc. O, en altres paraules, hi ha 1.022 planetes a l’univers que podrien suportar vida (deu mil trilions de planetes). Però com que sabem que com a mínim ha aparegut una civilització (la nostra), per tal que fóssim l’única civilització de l’univers, la probabilitat combinada que en un planeta que pugui suportar vida acabi apareixent-hi una civilització tecnològica hauria de ser l’invers del nombre d’aquests planetes. O sigui 10-22 (o una probabilitat entre deu mil trilions). Frank afirma –però admet que això només és una opinió ben documentada– que aquesta probabilitat combinada no pot ser realment tan baixa, i que, per tant, a l’univers hi ha hagut d’haver milers, o milions, d’altres civilitzacions.

Sabem que qualsevol civilització tecnològicament avançada farà un ús intens d’energia, el consum de la qual acabarà impactant en la biosfera i la seva capacitat de regulació (i això ho sabem perquè coneixem totes les formes d’energia utilitzables a tot l’univers, car les lleis de la física i la química no canvien). Així, tota civilització tecnològica, pel seu impacte sobre l’entorn, inexorablement, acabarà desencadenant una crisi climàtica similar a la nostra. Ara bé, diferents civilitzacions poden tenir respostes intel·ligents o obtuses a aquestes crisis.

Per tal d’explorar com podria ser la co-evolució de civilitzacions i biosferes davant d’aquestes crisis, Frank va desenvolupar models simplificats de la interacció entre un planeta i la seva civilització, i va permetre que es descabdellessin múltiples cops, variant els paràmetres dels models per a cadascuna de les trajectòries (com, per exemple, la velocitat de canvi d’una energia d’alt impacte a la biosfera, com els combustibles fòssils, a una de baix impacte, com la solar). I va trobar que totes aquestes trajectòries es podien agrupar en tres grans classes.

A la primera, “aterratge suau”, les civilitzacions canvien aviat d’energies d’alt a baix impacte, i la població creix i la biosfera s’altera, fins que ambdues assoleixen nous estats d’equilibri que perduren en el temps. A la segona, “gran mortaldat”, la població i l’impacte també creixen, però l’impacte creix molt més de pressa, de forma que la biosfera veu reduïda la seva productivitat total, ço que provoca una reducció dràstica de la població (un 70% de mitjana) abans que biosfera i població assoleixin un equilibri sostenible. A la tercera, “col·lapse”, la productivitat de la biosfera es degrada tant que la civilització simplement s’extingeix.

El que ens està passant, doncs, és el que inevitablement ha de passar a qualsevol civilització tecnològica com a conseqüència del seu èxit. No és que siguem el càncer del planeta, sinó simplement un adolescent còsmic que creix. Però estem avançant sense cap mena de pla, i ens cal abandonar ràpidament l’adolescència i convertir-nos en adults. Com diu Frank, “la nostra història encara està per escriure. Som en una cruïlla sota la llum dels estels. Podem trobar un futur sostenible o podem fallar. La tria és nostra”.