Pep Blanch i ‘La Costa’

Porto un temps intentant posar ordre a les publicacions que guardo, unes perquè són història del meu poble, altres perquè hi col·laboro. N’Hi ha que adquireixen la seva importància quan les veus agrupades i ben classificades. És el cas de la revista mensual La Costa, que va publicar un centenar llarg de números. El primer va sortir el gener del 2002 i es va acabar entrat el 2011. Era innovadora per l’ús habitual que ja feia del color. Les il·lustracions abundaven i la informació de temes locals –extensius a Blanes i a Tossa– també tenien interès, bé que s’ha de perdonar, al començament, algunes errades ortogràfiques o d’altre tipus semblant. La Costa havia nascut per iniciativa de diverses persones, però, sobretot, de Josep Blanch i Soler, que hi figurava com a editor. Josep Blanch, en Pep, era un personatge singular, nascut el 13 de juliol del 1947, de família de terrassans, però, per vocació, pròxim al món cultural i assistencial. Estava casat amb Rosa Maria Vila Subirana. Havia començat a mostrar les seves inquietuds en el si de les associacions de veïns i col·lectius afins i en l’organització de les festes periòdiques d’homenatge a la vellesa. Aquestes activitats les canalitzà després a través de l’Associació Popular d’Amics de la Cultura (Apac), creada l’any 1979 i activa fins fa pocs anys. Era assidu a les conferències, especialment a les del Club Marina Casinet. Com una extensió de la publicació mensual (impresa a la Impremta Pagès, d’Anglès), creà una mena d’editorial per mitjà de la qual donà a llum alguns llibres d’autors locals, com Joan Sala Lloveras, Oriol Colomer i altres, inclosa alguna obra seva, alguna d’elles dedicada a reflexionar sobre els problemes polítics del Mediterrani oriental, que el tenien preocupat feia temps. Fa dos o tres anys que Josep Blanch va anar desapareixent d’escena i, pel que m’expliquen, va caure víctima d’un càncer que va voler portar amb discreció fins que va morir, el 2 de setembre del 2020. La pandèmia va contribuir a silenciar el seu adeu. Ara que he repassat la col·lecció de La Costa, que m’ha fet tornar a pensar en ell, decideixo deixar constància del seu pas pel món de la informació i de la cultura, en general. Home d’esquerres, respectuós, però, amb els altres, i relativament dialogant, tingué, en alguns camps –en el dels negocis més aviat– algunes actuacions desdibuixades que li van portar detractors. Crec, però, que s’ha de fer justícia i separar les coses i subratllar, en el balanç final, el seu gra de sorra aportat a la vida cultural, sempre prou difícil a la nostra vila i arreu del país.