‘Libertad’

El 1966, el govern dels EUA va convidar un tal L.R. (no puc desvelar el nom) i alguns altres estudiants de la UB a fer una gira per algunes universitats americanes. A Nova York, un del grup va rebre la visita d’un exiliat català que li va explicar que durant la II Guerra Mundial aquest havia anat amb un cuirassat americà a través de l’estret de Gibraltar, rumb a Sicília. Li havien donat un text en català, perquè en el cas que les forces armades espanyoles disparessin contra els cuirassats americans, s’entendria que Espanya ja no era un país neutral i aleshores alguns cuirassats havien de fer cap a Barcelona, on –entre d’altres coses– havien de capturar una emissora de ràdio, des d’on el tripulant català llegiria el text, en què es demanava als catalans que s’aixequessin contra el règim franquista (amb el suport militar dels aliats). És cert que aquesta anècdota no ha estat del tot confirmada: dos historiadors de prestigi britànics l’estan investigant ara mateix. Però si fos veritat, tant de bo –atès que, avui en dia, un partit neofranquista té la clau de la governabilitat de la regió madrilenya i més endavant, segurament, de la del regne d’Espanya; i que uns esbirros ultradretans no han anat a la presó per haver assaltat el Centre Cultural Blanquerna a Madrid el 2005 i que uns pinxos ídem no han estat condemnats per haver incitat a “matar per Espanya” a Montjuïc, el 2013; i que polítics, activistes i funcionaris catalans són empresonats o exiliats o multats i remultats bàsicament perquè pensen com pensen– tant de bo, dic, que des de la pell de brau haguessin disparat contra els cuirassats americans fa 80 anys! Ens haurien estalviat tants maldecaps que d’aleshores ençà, en comptes de commemorar l’11 de setembre, hauríem celebrat –amb unes borratxeres tan homèriques com felices– el 30 de maig, que és, com sap tothom, el Dia de les Fuerzas Armadas Españolas.