No podem anar bé

En acabar de llegir el Sr. Vall Clara, en El Voraviu d’aquest diari el dimarts dia 4 del corrent mes, que parla de gent que cobren entre tres i cinc milions d’euros l’any, vaig notar que contrastava molt amb el que diu en una carta de la secció El lector escriu, el mateix dia, la Sra. Bea Ortega, que també explica que hi ha persones que han de passar amb una miserable pensió de 426 euros al mes.

Voldria, doncs, fer una reflexió. Els primers són els caps dels grans bancs. Sí, sí, els que no fa gaire temps es van haver de rescatar amb diner públic, amb els 76.000 milions del fons de pensions de la Seguretat Social i que no han tornat mai, que ni tan sols han tingut la intenció de fer-ho. Aquest deu ser un dels motius de la miserable pensió que ens diu la Sra. Bea Ortega.

També són els que volen acomiadar molts dels seus empleats i així obtenir més beneficis i poder seguir cobrant aquells sous.

És clar, doncs, que, si els banquers cobren tants i tants diners, sols queden les miserables pensions justament per als que més ho necessiten i que, repeteixo, amb els seus diners de pensionistes, van salvar els bancs.

Trobo vergonyoses i immorals aquestes diferències. Cada vegada que els bancs ens exposen les grans quantitats de diners que guanyen, se’m posa la pell de gallina. Ja ho fan per trimestres perquè no ens enfadem gaire.

Hi hauria d’haver una manera de regular aquests excessos i compensar aquells defectes i s’hauria de tenir present que els bancs els negocis els fan amb els diners dels maltractats impositors.