Un 52% embastat

Acord de mínims per desencallar el necessari inici de la legislatura. Un consens embastat, però que per primer cop abasta la totalitat del 52% de la majoria independentista. Junts decideix finalment sumar-se a l’acord que Esquerra ja va avançar fa temps amb la CUP, i que havia centrat no poques de les crítiques de Junts. Les claus d’aquell primer acord queden plenament reflectides en els quatre punts del consens assolit ahir. Una entesa independentista que deixa fora de la taula els comuns –almenys per ara– però que manté l’ambició de ser políticament i socialment ben àmplia: tot prioritzant la sortida de la crisi en clau social, la defensa dels drets fonamentals i un l’acord nacional per a l’autodeterminació proposat per Aragonès en la primera investidura.

L’independentisme ha volgut allunyar l’abisme electoral, conscient de la més que probable penalització d’uns votants que basculen entre l’emprenyada i el desencís. El cop de porta dels republicans a fer una altra reunió bipartidista (la 28a) sense aparença d’acord i intentar el govern en minoria, evidencia el cansament, però també, i en el moment de tenir a tocar la presidència, la diferència de projecte de país amb la dreta. Un Junts aferrat a una idea, sobre la qual no té estratègia definida de com portar-la a terme. A la republicana de sumar majories per intentar forçar l’Estat a un segon referèndum li cal acció de govern forta, regeneradora i il·lusionant, en una legislatura que no serà senzilla. Ja veurem si els diferents interessos que conviuen a Junts permeten iniciar-la ara.