De set en set
Jerusalem
Una vegada vaig ser a Jerusalem i una meva amiga jueva, que viu a Tel-Aviv, em va dur al Mur de les Lamentacions, però també al mur que, per a vergonya seva, l’estat d’Israel anava construint a Cisjordània amb el pretext d’evitar els atacs terroristes, però sense cap mirament amb els terrenys que, amb les seves oliveres, sostenien els palestins. També recordo veure, a la “ciutat vella” de Jerusalem, uns jueus pobres, que habitaven cases comprades per jueus rics, custodiats per soldats israelians: una manera d’ocupar el territori per proclamar-hi la capitalitat de l’estat mentre que, això també m’ho va ensenyar la meva amiga, els jueus no paraven de construir edificis a Jerusalem Est. El cas és que a la “ciutat vella”, dilluns passat, àrabs israelians van manifestar-se en contra de la manifesta repressió policial per part d’Israel.
Es considera que aquesta manifestació és a l’origen de la violència (bombardejos, enfrontaments i linxaments) que, havent-n’hi sempre en aquest polvorí, ha explotat els darrers dies a les ciutats cohabitades amb milers de ferits i prop d’un centenar de morts. Sí, la violència l’exerceixen uns i altres, però només dir que les víctimes palestines són deu vegades més que les israelianes. Com sempre. També com sempre, tots els organismes internacionals es mostren tan impotents com inútils. I, a més, hi ha els EUA, amb la seva nova ambaixada a Jerusalem, com a part del problema, tal com evidencia aquesta declaració de la Casa Blanca: “Tota la responsabilitat d’aquestes morts recau en Hamas, que, de manera cínica i intencionada, ha provocat la resposta d’Israel, que té dret a defensar-se.” De manera cínica i intencionada, diuen.