LA GALERIA
Festa i ball
L’historiador olotí Josep Murlà, en un dels seus estudis publicats, dona notícia d’una festa del Roser el 8 de maig del 1701, i en concret d’una processó “ab moltíssima gent, ab molta pompa de banderas, gegants y minyones per fer y celebrar la festivitat de Nostra Senyora del Roser”. Això era durant la festa major del meu poble, Sant Feliu de Pallerols. Aquell any ja hi havia uns gegants que anaven a la processó, més tard hi hagueren els cavallets i la mulassa que, per la festa major del poble, ballaven davant la capella del Roser, que és a la plaça avui anomenada El Firal.
Llegendes de lluita contra sarraïns a part, el gremi de paraires del poble va ser qui ideà i creà aquella primera tentina de faràndula, el ball de la qual, passats molts anys, ha esdevingut el dels gegants, cavallets i mulassa, declarat per la Generalitat de Catalunya festa tradicional d’interès nacional el 18 de maig del 1999 (per si cal: paraire era qui comprava la llana dels xais i la venia als teixidors i tintorers, un ofici importantíssim en aquell temps). I perdonin l’envaniment; però, ara que hi som, no em puc estar de dir que vaig prendre part en les llargues i complicades feines prèvies a la declaració de la Generalitat, juntament amb en Miquel Casademont, regidor de Cultura durant l’alcaldia de Lluís Bars.
Per culpa de la pandèmia, a la festa major de l’any passat els cavallets, gegants i mulassa no van poder ballar, ni tan sols van treure el nas al carrer. Però ara, si la cosa no s’espatlla pas molt de pressa, hi haurà cercavila i tornaran a ballar davant l’església del Roser commemorant, any rere any, les antigues celebracions i perpetuant aquell inici de folklore finançat pels paraires de la nostra Vall d’Hostoles. Serà diumenge i dilluns que venen, 23 i 24, festa major d’enguany. I aquesta vegada, precisament, la vella-bella imatge de la Mare de Déu del Roser no serà dins la seva capella del Firal, perquè s’està restaurant. I ja no hi tornarà perquè la capella ha esdevingut l’espai on es guardaran les figures del nostre folklore, que lliguen amb la història del poble, amb la copatrona del Roser i amb els vells gremis medievals.
Ai de nosaltres, pobres pescallunes, si no tinguéssim aquest tresor folklòric històric que exhibim amb ufana solemnitat. Ai de nosaltres, la nostra festa major seria una cosa neulida, banal, rutinària i sense ànima.