La Catalunya que voldrien

Des de fa algunes setmanes, Netflix emet, amb molt d’èxit, la sèrie El inocente, del director català Oriol Paulo (El cuerpo, A contratiempo o Nit i dia), amb Mario Casas, Aura Garrido i José Coronado, entre els principals actors. La sèrie, amb guió de Jordi Vallejo, és un embolicat thriller que enganxa l’espectador, l’acció del qual passa, majoritàriament, a Barcelona. Però la Barcelona i la Catalunya que mostra El inocente són clarament distòpiques.

Ras i curt, a la Catalunya d’Oriol Paulo i de Netflix no s’hi parla català –ni per casualitat, ni d’esquitllentes–, pràcticament no es veuen rètols en la nostra llengua (algun a l’aeroport), les televisions i els mitjans de comunicació són tots en castellà i les investigacions criminals les porta una hiperpresent Policía Nacional i no pas els Mossos, de qui no se sap res, ni se’ls veu, ni existeixen.

Som, doncs, davant la Catalunya que voldrien molts unionistes i que Netflix, amb la complicitat dels creadors de la sèrie, ha aconseguit fer realitat, no fos cas que ensenyar una mica la realitat catalana pogués molestar alguns teleespectadors espanyols. La Catalunya somiada per tots aquells que ens voldrien callats i assimilats. Tot allò que el franquisme no va poder fer realitat, però, que, a poc a poc, aprimant la llengua, reprimint les nostres reivindicacions, reduint les competències del govern i anul·lant la capacitat legislativa del Parlament, sembla que l’Estat està aconseguint.

La Catalunya desitjada en molts despatxos de Madrid, aquella que contribueix calladament a la riquesa d’Espanya, que no es queixa perquè cada dia un tren amb milions d’euros surt cap a Madrid i no torna en forma d’inversions, la que no emprenya amb una llengua que “no serveix per anar pel món, no com el castellà!”, ens diuen, la que ja en faria prou amb la Guàrdia Civil i la Policía Nacional però que s’entesta en tenir una policia pròpia.

La Catalunya que es pot fer realitat si no som capaços, una vegada per totes, d’anar a l’una i lluitar fins al final pels nostres drets com a poble.