El Mobile després del coronavirus
La vacunació avança, però la pandèmia encara hi és, porta sent-hi un any i mig i la vida personal, social i laboral ha experimentat una adaptació tal que comencem a tenir més indicis que sospites que la nova normalitat no serà idèntica a la vella, que hi haurà un abans i un després, no només en termes de salut pública, sinó també en termes de comunicació, mobilitat i ús de la tecnologia, sobretot en els entorns laborals i empresarials. Un dels àmbits clarament afectats pel virus, les restriccions i aquesta necessitat d’adaptació és el de les fires i congressos com ara el Mobile World Congres, que ahir va confirmar la seva celebració a finals del proper mes de juny assumint amb naturalitat l’absència de grans marques –que continuaran aportant-hi contingut però de forma virtual–, fent valdre la presència física de més de tres-cents expositors i, en definitiva, consolidant un model de congrés híbrid, que modifica substancialment la seva dimensió física i, per extensió, el seu impacte econòmic.
És natural pensar que es tracta d’una situació transitòria imposada per motius de força major que, un cop desapareguin, permetran tornar al punt de partida. Però també té el seu sentit concloure que la necessitat d’adaptació durant aquest llarg període ha obert tot un espai en què el pragmatisme, la gestió de costos, de temps i de mitjans, així com l’existència de fórmules alternatives, poden perfectament conduir a un redimensionament no només del congrés de telefonia de Barcelona, sinó de moltes altres mostres i de múltiples activitats de l’àmbit laboral públic i privat. El temps definirà l’abast d’aquest redimensionament amb noms, cognoms i xifres; mentrestant, la decisió dels responsables de GSMA d’obrir les portes del congrés a un públic més ampli que el d’expositors i professionals del sector i a preus molt més assequibles –en la mateixa línia del que han fet altres salons internacionals de referència– sembla tendir a un canvi de formulació més enllà de l’excepcionalitat actual.