opinió
Estampida desitjada i temuda
Ara que tot es relaxa, i que la restauració i els allotjaments turístics poden començar a funcionar amb una certa normalitat, és d’esperar una estampida de visitants des de les ciutats, que s’escamparan pel territori com una taca d’oli. “Ui, aquest estiu! Ja ens podem preparar!”, em deia l’altre dia una treballadora d’un equipament cultural del Baix Empordà. Un pronòstic que comparteixen negocis i ciutadans de zones visitables, amb percepcions contraposades: els negocis, fregant-se les mans, amb l’esperança que els remunti la recaptació, i els residents, amb una certa angúnia, perquè veuran desballestat el seu dia a dia. L’estampida és, doncs, desitjada per uns i temuda per altres. Els que vivim en pobles petits ja estem acostumats a les conseqüències, de vegades positives, de vegades negatives, de l’arribada de turistes. Ara és diferent; el país s’obre a una llibertat molt desitjada i amb unes ganes boges de circular, enmig, però, d’una pandèmia que encara no ha acabat. Una situació que ens pot alegrar o ens pot aclaparar, segons el cantó de la societat on ens trobem: visitants o visitats. Dels visitants, n’hi ha, per sort, que es mouen amb respecte i interès pel que es troben; però també n’hi ha, malauradament, que es desplacen com si tot fos permès. Aquests són els que pertorben la vida tranquil·la de molts pobles petits i fan que, en certa manera, perdin una mica d’encant. Així doncs, cal demanar prudència i tranquil·litat. Tot s’entén: les ganes de sortir, d’assaborir la llibertat, de respirar aire net (atenció, que als pobles també hi corre el virus!)... Però, cal mesura. Els pobles petits no són ciutats de vacances on tot s’hi val en nom de l’oci merescut. Són llocs on viuen persones tot l’any, perquè sempre hi han viscut o perquè han escollit residir-hi per tenir un nivell de vida diferent del de les ciutats. No són personal al servei del visitant; per a això ja hi ha els negocis turístics. Els agrada que hi vagi gent i n’admiri les qualitats històriques, culturals, gastronòmiques, mediambientals, etcètera, però temen els irresponsables que hi van amb una idea equivocada de trobar servilisme i via lliure sense que ningú hi digui ni piu. Als que ho tenen clar, un agraïment de tot cor; als que no, un prec: moderació i respecte, si us plau.