Política i economia
Fa quaranta anys vaig escriure en aquestes mateixes pàgines un article que portava aquest títol. L’he repassat i hi canviaria poques coses si s’hagués de publicar ara, però prefereixo cenyir-me a l’actualitat. La política i l’economia són dues ciències no exactes molt relacionades entre si i en el nostre país encara més. Deixeu-me fer una afirmació sobre el que vindrà després en aquest article: la independència d’un país només s’aconsegueix si disposa d’una economia sòlida i ben plantada al darrere.
Hi ha dos casos que em serviran per a explicar-ho, pensant en Catalunya: Escòcia i el Quebec. Escòcia és un país que econòmicament està en una situació contrària a la de Catalunya. Tot i que compta amb els ingressos del seu petroli –Scotish oil, com diuen allà– Escòcia és pobra i té poca cosa més al marge de les vaques, el nucli industrial de Glasgow i el centre cultural d’Edimburg. En relació amb l’Estat britànic, el dèficit fiscal d’Escòcia és absolutament contrari al que té Catalunya amb l’Estat espanyol. De fet, si a Escòcia guanyés la independència es trobaria amb una situació de dependència econòmica del Regne Unit.
El Quebec, en canvi, és un país ric que disposa d’abundants recursos i que no depèn econòmicament del Canadà, tot i que té la seva estructura industrial i les infraestructures en mans de capitals canadencs o d’empreses estrangeres, majoritàriament. En aquest sentit, s’assembla una mica a Catalunya: un país relativament ric, però amb una dependència econòmica pel que fa a les seves infraestructures econòmiques. No cal dir que aquestes participacions canadenques o bé estrangeres no serien precisament favorables a una independència del Quebec. Catalunya tindria l’avantatge que es mantindria a Europa.
A Catalunya, tant en període franquista com en democràcia, s’ha vist com la seva infraestructura industrial i la general passaven a mans de l’Estat espanyol. La situació s’ha agreujat amb la pèrdua del control de CaixaBank, que té un 16% del seu capital en mans públiques. Amb un 16% en mans de l’Estat, aquest sempre pot imposar el seu criteri. Si Catalunya obté la independència, es trobaria que l’Estat controla el mercat elèctric amb Endesa com a primera companyia, i també les autopistes i algunes de les poques grans empreses, bé directament, bé a través d’empreses on té un poder bastant decisiu. Tot això ho dic per la preocupació que hem tingut i tindrem sobre el problema polític de Catalunya. Em desagradaria veure el nou govern català independent instal·lat als seients del Parlament i de la Generalitat, mirant enrere i trobant-se amb un país que no té banca pròpia i amb una forta participació de l’Estat en la seva economia. Només cal llegir les 35 empreses de l’Íbex i la quasi total absència d’empreses catalanes per adonar-nos que el pes econòmic de Catalunya i el de la seva borsa són mínims.
Demanaria per enèsima vegada que els polítics –a més a més del conseller o consellera d’Economia– donessin una especial atenció a les empreses catalanes. El que el govern central ha fet aquestes darreres setmanes és vergonyós, però no ha estat vist com a tal pels polítics catalans. Tot i això tinc esperança en el govern de la Generalitat i en la seva gent. Però no oblidin l’economia!
