El sobiranisme, clar i el marro, espès

Si la política s'ha d'alimentar d'estratègia, els partits catalans amb representació al Congrés de Diputats van donar ahir una lliçó d'inanició. Cada un d'ells va votar la seva pròpia proposta de resolució sobre la sentència del Tribunal Constitucional i, com no podia ser d'altra manera, tots van perdre. Segurament també haurien perdut anant plegats, però llavors l'impacte de la seva acció hauria estat molt més fort, la pressió política a l'entorn espanyol, molt més intensa i el camp de negociació, molt més obert. Ara han donat una imatge lamentable, començant pel Partit dels Socialistes de Catalunya que, per conservar la pau amb els seus socis del PSOE, ha rebutjat de presentar un text de consens amb les altres formacions catalanes que ja havia aprovat en el Parlament de Catalunya. D'això se'n diu fer jocs de mans amb les cartes marcades. Però tan o més inexplicable és que en comptes de mantenir-se units, la resta de partits decidissin anar cadascun pel seu compte subratllant la desunió i, sobretot, desoint el milió i mig de ciutadans que el passat dia 10 es van manifestar a Barcelona i que, malgrat partir de sensibilitats polítiques diferents, van reclamar unitat i respecte. Algun d'aquests representants catalans al Congrés els va escoltar i els va entendre? Segurament que no, perquè aleshores la vergonya els faria tornar l'acta de diputat.

Ben diferent va ser, també ahir, la proposta del trident Laporta-López Tena- Bertran per bastir una candidatura unitària que aglutini el vot independentista a les properes eleccions al Parlament, que s'ha de contemplar com un encert rotund i un repte de primera magnitud: no figura en els programes de diferents partits la defensa del dret a decidir i n'han fet bandera durant les consultes populars, a l'hora de respondre a la sentència del Tribunal Constitucional? Doncs ara que es mullin de veritat i que demostrin amb fets si la defensa d'aquest dret figura de manera prioritària en els respectius idearis o si, contràriament, és una moneda que estan disposats a canviar per continuar perpetuant un sistema que els dóna més protagonisme partidari però menys entitat nacional.