Girona Est entra al mapa

Sovint llegim històries de joves que destaquen pels seus resultats acadèmics, per les seves habilitats dins l’esport, pel seu talent musical, per una il·limitada creativitat en les arts, o per la seva gran capacitat de comunicació a través de les xarxes socials.

Darrere de molts d’ells hi ha un gran suport comunitari, social i familiar, però què passa amb els joves que podrien destacar pel seu talent però que provenen de famílies d’exclusió social? Quines oportunitats tenen per trobar el seu camí? Com poden emergir d’aquesta dura realitat que els envolta? De tots són coneguts els barris de Girona Est –Vila-roja, Mas Ramada, Font de la Pólvora, la Creueta i Sant Daniel–, on viuen concentrats 4.200 habitants caracteritzats per les seves rendes baixes, atur i abandonament escolar. Com a resposta a aquesta realitat, fa dos anys es va crear la Fundació Girona Est; la van crear un grup d’empresaris gironins que van veure l’oportunitat de poder ajudar a millorar la vida dels seus veïns, posar en el mapa aquests casos i prendre’n més consciència. La fundació proposa un gran repte: aconseguir un canvi que ha de venir de dins, amb accions especialment dirigides als més joves. Un canvi revestit de valors com el foment del positivisme, la igualtat i confiança entre la comunitat i la ciutat, o el mateix respecte entre ells. Fruit d’aquest repte neix un ambiciós pla estratègic a 30 anys de vista amb l’objectiu primordial d’empoderar els joves que seran els actors principals del canvi en un futur.

Aquest pla s’executa amb un important treball en xarxa amb Serveis Socials i diferents institucions, amb qui lideren activitats vinculades a l’esport i hàbits saludables, cultura i arts escèniques, educació i comunicació. De tots els projectes, sobresurten els impulsats en l’esport, on tenen el suport de coneguts socis professionals del mateix món de l’esport que aporten la seva extensa i consolidada experiència. Una altra eina de la fundació és el paper del mentor, una persona de confiança amb qui l’adolescent pot sempre comptar.

Curiosament, fins fa poc la fundació es trobava que només tenia homes com a mentors, quan la realitat era que sovint les famílies prefereixen una dona per a les seves filles. Finalment, s’ha incorporat al programa una dona mentora, amb ànims que en vinguin aviat moltes més.