Llengua i nació
Què és més identitari per a Catalunya que la llengua catalana? Maragall afirmà: “Per a mi, la nació és la llengua.” I la història, potser, també. La història i la llengua són les dues bases segures d’una nació. Llengua i història, dues columnes del nostre ésser únic, etern. Tinc, i he tingut sempre, un afany imperiós de dominar cada cop més la nostra llengua: el català. Miro i admiro el mar del Port de la Selva a Llançà, les muntanyes de Sant Pere de Roda, el cel de l’Empordà. Aquí hi ha les meves, i potser les vostres, arrels.
Si una cosa hauria de servar ben viva Catalunya és la llengua catalana. No només com a senyal identitari, també com a sentiment de pertinença que oneja damunt de tots nosaltres. Jaume Vicens Vives, a Notícia de Catalunya, deia: “A la muntanya s’ha creat el nervi de la mentalitat catalana. Fins al segle XIII la muntanya guardà les reserves humanes i espirituals del país, els creadors de la nostra personalitat històrica foren homes muntanyencs”... Els nostres orígens, doncs, són al Pirineu, encara que hàgim viscut anys i panys vora la costa del Mediterrani.
“Ara és l’hora de dir, / ara és l’hora de recordar / que el poble persisteix / en tots nosaltres, / en cada un de nosaltres, / i que tot allò que hem fet / i tot allò que hem desitjat / és l’essència mateixa / del poble indestructible.” Mots de la Meditació última de Miquel Martí i Pol. Persistim, doncs. Sense el català, què seria de Catalunya i dels catalans?
De Joan Maragall: “Recordo una nit, a l’altra banda del Pirineu, en aqueres montanhes que tan hautes sount, que sortí de la fosca una nena que captava amb veu de fada. Vaig demanar-li que em digués quelcom en la seva llengua pròpia, ella signà el cel estrellat i feu només així: Lis esteles”… Llengua i nació. Hi ha res més sagrat que el nostre idioma? Hi ha res més identitari per a una nació que la seva llengua? Creiem amb fermesa que Catalunya és una nació. El diccionari ens diu que nació és: “Un conjunt de persones que tenen una comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura, també de llengua”. Així és i serà: llengua i nació…
