L'estèril sacrifici del PSC a Madrid

El Congrés de Diputats, que en el seu dia va validar l'Estatut amb els vots del PSOE i els partits catalans, no va aconseguir ahir aprovar ni una sola proposta de resolució en contra de la sentència del Tribunal Constitucional que ha laminat el text i que tanta i justa indignació ha aixecat a Catalunya. Ni una sola de les quatre que es presentaven. Aquesta és una primera constatació que s'ha de fer després d'una sessió antològica –d'antologia del disbarat– en què va saltar feta a miques tota possibilitat que, si més no, es reproduís a Madrid la molt forçada unitat que els partits catalans van salvar divendres donant suport a la iniciativa del president de la Generalitat, José Montilla, si bé limitada a la ratificació del preàmbul del text.

La segona constatació és que el PSC va fer esclatar aquesta fràgil unitat catalana autodesmarcant-se del que ell mateix havia promogut al Parlament. La torna era que tirés endavant la proposta que havia pactat amb el PSOE per calmar les tensions entre tots dos. Però tampoc ho va aconseguir. En l'apoteosi del disbarat, la proposta votada pel PSC al Parlament la van defensar CiU, ERC i ICV... i el PSC, i el PSOE, la van rebutjar. Però en posar a votació la proposta pactada amb el PSOE al Congrés, que els socialistes catalans defensaven com a “guanyadora”, CiU i ERC hi van votar en contra, i ICV es va abstenir. Consumat el despropòsit, el PSC va acusar d'electoralisme CiU. En tot cas, el PSC és molt lliure de pactar amb el PSOE el que vulgui, tant com ho són els altres partits de no fer-ho.

El surrealisme de la situació respon a la peculiar relació entre el PSOE i el PSC. Però ha arribat al límit del que és esperable. El PSC vota contra si mateix per afavorir una entesa amb el PSOE... que el PSOE no li pot garantir que tiri endavant. El PSC paga un altíssim preu sacrificant els seus interessos a Catalunya per mantenir els equilibris a Madrid. Però el sacrifici sovint és del tot estèril. El PSC ha de fer una seriosa reflexió. Li interessa al PSC. I al país.