I aquests eren els ‘progres’?

Ja té nassos –per no dir una altra cosa malsonant– que ara hàgim d’acabar defensant tots plegats les tesis del PSOE de Pedro Sánchez sobre els indults; això és, que contribuiran no sé si a pacificar la situació sinó com a mínim a no enverinar-la encara més. He escrit en alguna altra ocasió que des del meu punt de vista els indults no són la solució, però que en formen part (com també, és clar, l’amnistia i el referèndum). Doncs saben què? Que ara són algunes velles glòries del PSOE les que voldrien un referèndum, però per votar ells sobre els indults. L’expresident extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra va proposar ahir a Pedro Sánchez la convocatòria d’un referèndum perquè les bases del PSOE puguin decidir sobre la concessió dels indults. Mare de Déu. Què els passa, a aquestes velles glòries? Felipe González, l’expresident que es va fer un tip de reclamar l’indult per als condemnats pels GAL, ara va de ràdio en ràdio per dir que res de res d’indults per als de l’1-O. Alfonso Guerra (el de “Nos hemos cepillado el Estatut”) també ha sortit a dir-hi la seva, i fins i tot els mateixos indultats Barrionuevo i Vera. No són pocs. Emiliano García-Page, Guillermo Fernández Vara, Javier Lambán... i ara cada dia un més s’afegeix a aquesta guerra interna que té el PSOE. Ni aigua, no ens volen donar. Ni una treva. Res de res. Ja té nassos –deia– que vist aquest panorama hagis d’acabar defensant el PSOE dels indults, que no deixa de ser el mateix que ens va aplicar el 155. Però sentint aquests gerros xinesos se t’acaben les ganes de defensar segons què i segons qui. Perquè aquests eren els progres, els que havíem de contraposar al PP d’Aznar i de Casado, a Vox, al desaparegut Ciudadanos... Aquests, que s’estan barallant entre ells, que no han cregut mai en una Espanya plural i que deixen clara quina és la seva aposta i el seu respecte per l’opinió dels catalans, i ara pels indults; aquests són els progres? Doncs sí. Els Ibarres, Guerras i González són més dels que ens pensem. I fan una gran funció: recordar-nos de tant en tant quina és l’Espanya que tenim. Ells són els progres. I nosaltres anem servits.