Honorable senyor Illa

Salvador Illa exercirà de cap de l’oposició, tindrà oficina pròpia, dos assessors, títol d’honorable senyor i un rang immediatament posterior al dels expresidents. I és notícia perquè l’última cap de l’oposició, Inés Arrimadas, va renuncia-hi. Cosa que significa menysprear les institucions. Carlos Carrizosa va ser molt més digne i almenys va acceptar els dos assessors que li corresponien. Però Ciutadans va demostrar que no és que no vulguin la independència, és que no volen ni l’autogovern. I llàstima que Illa, com els seus antecessors, no rebrà el sou que li tocaria, perquè no està previst al pressupost del Parlament i ell no el demanarà. Però l’hauria de cobrar, perquè serà més que el president d’un grup parlamentari. Serà el cap de l’oposició. I aquesta és una responsabilitat molt important que Arrimadas va incomplir. I, per cert, Pere Aragonès no hauria de renunciar a part del seu sou, pels mateixos motius. De fet, Illa crearà un govern a l’ombra, el shadow cabinet parit pels anglesos per fiscalitzar cada àrea de govern. Pasqual Maragall el va tenir. I, de fet, va ser ell qui va crear la figura del cap de l’oposició per decret, perquè s’havia sentit menystingut per Pujol, que va acabar sent llei. Illa segur que proposarà millores en l’acció de govern i espero que Aragonès el consulti sobre els assumptes d’estat, com també està previst. Si volem tenir un país digne, sigui independent o no, hem de dignificar les institucions. Per això em va agradar el to del debat d’investidura. I també la presa de possessió, inclòs l’himne parlant de segadores i l’actuació de Ginestà. Encara poc. O no recorden Amanda Gorman recitant poesia en la presa de possessió de Joe Biden? I sobretot em va agradar pel toc generacional. Com que la portaveu del govern sigui Patrícia Plaja. M’agrada que els qui ens vacunaran al juny i els qui encara no els vacunaran al juny assumeixin llocs de responsabilitat.