Pilota endavant

Tirar la pilota endavant és una jugada que no gaudeix de bona reputació, certament, però és un recurs que pot donar resultats. Hi ha equips que ho fan com a part d’una estratègia i una tàctica premeditada, molt ben estudiada. És la seva manera de jugar. Cal una bona dosi de tècnica per a executar-la amb sentit i precisió. El Chelsea, per exemple. L’estratègia, entrenada, premeditada, li ha permès de guanyar la Champions. Ha conquerit la seva Ítaca. Hi ha equips, en canvi, que no en saben. Quan tiren la pilota endavant és perquè estan aculats, ho fan com a simple recurs defensiu, perquè no en tenen cap altre. Per pura supervivència quan el temps s’esgota i el rival pressiona. El Barça de Koeman, per exemple. Només li ha donat per guanyar una copa del Rei. Ha gestionat la temporada esperant que arribin temps millors.

Pilota endavant és l’accepció esportiva del qui dia passa any empeny de la política nostra de cada dia embolicada, tant se val, amb el paper setinat de la il·lusió i els bons propòsits d’allò que comença. I amb el 52%. No és necessàriament dolent. Simplement, és el que hi ha. Venen dos anys gestionant l’autonomia després d’una pandèmia que ens ha deixat tocats. No és poca cosa, però no cal fer veure més del que és. La realitat és que qui pacte signa, legislatura empeny; qui a la taula de diàleg seu, sentit d’estat empeny; qui indult tramita, suport parlamentari empeny. Per cert, els indults reversibles... quin invent! L’habilitat de Sánchez és estratosfèrica. Els senyors de les punyetes volen els presos tancats perquè no s’han penedit i el president espanyol diu que només els deixarà fora si es porten bé. Dues maneres de dir el mateix. En fi, es pot sobreviure tirant pilotes endavant i fins i tot es pot guanyar la Champions. O la copa del rei. Ítaca? Si més no, temps! En política diuen que és or i, d’aquí a dos anys, ja ens tornarem a comptar.