TANT
X
Torna la inflació
La dita diu que la inflació és un animal salvatge: un cop es deixa anar és difícil recuperar-ne el control.
Encadenem diversos mesos en què els preus industrials han pujat de manera significativa. Es parla molt dels semiconductors, però també han pujat el coure (un 92% l’últim any), l’alumini (60%), el ferro (122%) o el petroli (96%) i, per extensió, els plàstics. El cost de moure contenidors també s’ha doblat.
Com que fa anys que estem en calma, aquests increments estan trigant a pujar per la cadena de subministrament. Ningú vol ser el primer a donar una mala notícia al client. Ara bé, un cop hi ha algú que fa el pas, l’onada és imparable. A la Xina, un cop va passar el seu any nou i van veure que allò no era un moviment a curt termini, van començar a apujar preus.
Els fabricants occidentals han estat fins ara més preocupats per no quedar-se sense subministrament que per les pujades de preu. Ara veuen que tot això s’ha de repercutir al client, ja que no es recuperarà. A l’abril la inflació ja va sorprendre i al maig s’estima que pugui voltar el 2%.
No sembla que hi hagi perill de descontrol, que trobaria els bancs centrals amb poc marge de maniobra. Sí que podem tornar a inflacions per sota del 5% amb un tipus d’interès baix.
Quins poden ser els efectes principals? La inflació començarà a reduir lentament el deute massiu de les economies occidentals repartint-lo entre els consumidors. Són males notícies per a qui estalvia en comptes o renda fixa, però bones per a qui inverteix, té deute, actius immobiliaris o per a les empreses que baixaran els costos laborals reals. En aquest escenari tornaran a ser interessants els negocis amb elevats graus d’integració i que operen en segments on els increments de capacitat no són immediats. Cal revisar el que fem amb els diners sota aquestes expectatives.