Editorial

Una llei del cinema que ja fa tard

La nova llei del cinema, que contribuirà a normalitzar definitivament el català a les pantalles, demana a crits poder entrar en vigor al més aviat possible. Cert que, després d'anys de greuges i de menyspreu cap al català per bona part del sector, ja no ve d'un dia, però la realitat de la cartellera demostra un dia més que és la marginació imposada per la indústria la que fa que el cinema en català tingui menys públic. Amb l'estrena d'un nou èxit per al públic infantil, Toy Story 3, es torna a fer evident aquesta marginació, ja que la pel·lícula, si bé s'estrena en català, no es pot veure en la nostra llengua en tres dimensions, la tecnologia de moda que ha revolucionat el cinema d'animació. És el peix que es mossega la cua. És a dir, hi ha demanda, però els encarregats d'adequar l'oferta a aquesta demanda prefereixen, malgrat la mà estesa del govern, mirar cap a un altre costat i menystenir tot un poble i la seva llengua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.