L’APUNT
El Tribunal de (passar) Comptes
Fer investigar fins a l’extrem la gestió d’un govern de signe oposat i confondre malèvolament rebuig polític amb il·legalitat, aprofitant que es té el control de les lleis i la seva interpretació. I, a través del tribunal afí de torn, castigar i fer pagar fins a l’últim cèntim de l’acció política dels anteriors dirigents. És l’escandalós i perillosíssim precedent que, en clau democràtica, suposa l’informe del Tribunal de Comptes, impulsat al seu dia pel PP, sobre l’acció exterior catalana del procés. La tàctica és salvatge: crear sospites arreu per poder perseguir judicialment la defensa del clam polític majoritari al país, que no era ni és altre que l’autodeterminació. Ocultar i tergiversar la realitat. I venjar-se dels que l’explicaven a fora. Tribunal democràtic, en diuen.