A la tres
Cornuts i pagar el beure
Unes planes més endavant trobaran un reportatge extens sobre els desnonaments que cada dia hi ha a Catalunya. I podran llegir la situació de la família de Jordi Galí com a exemple de molts drames que afronten ciutadans. Aquella Constitució que per a l’unionisme és intocable quan es tracta de drets o llibertats de l’independentisme, se la passen per on seuen quan els convé, perquè una de les premisses que conté és que tothom ha de tenir dret a un habitatge digne. Les administracions –totes, i no només l’espanyola– són les responsables directes d’assegurar els drets de les persones, i això no passa. Fa temps que el preu del metre quadrat s’ha tornat impossible a moltes poblacions. La bombolla immobiliària que va esclatar el 2008 està tornant a créixer i combinada amb la que la va substituir, la turística, està convertint ciutats senceres en parcs temàtics en mans de grans fons inversors.
Amb l’afegit dels costos habituals i els perills actuals. Com la temuda pobresa energètica. Persones que no poden pagar els serveis bàsics de llum, aigua o gas. I l’administració estatal reacciona apujant un rebut elèctric que, ja per si sol, és exorbitant. Quan hi ha queixes sembla que els que manen, a més, se’n foten. Quan a la vicepresidenta Carmen Calvo li van fer una pregunta sobre la factura, va dir que el problema “no és a quina hora es posa la rentadora o es planxa, sinó qui planxa i posa la rentadora”. La factura s’apuja igual tant si planxa un home com una dona. Això no va de feminisme. Va que tothom visqui amb dignitat. Un altre exemple: la Generalitat fent una piulada que deia que ja era hora de dinar i que, si compten quant val el menjar i la llum, és millor que ens acostumem a menjar al restaurant. D’això se’n diu ser cornuts i pagar el beure. Però mentrestant els sous continuaran congelats o abaixats, els preus dels serveis bàsics disparats per assegurar els guanys de les grans companyies, i l’accés a l’habitatge essent una tortura. I la solució que et donen les administracions és que l’home de casa planxi mentre va a dinar en un restaurant.