Contra la imminent onada de desnonaments
El Parlament de Catalunya ha recuperat la tramitació parlamentària de la llei de l’habitatge que el Tribunal Constitucional va anul·lar per un defecte de forma, i ho ha fet a les portes de la fi de la moratòria estatal que va frenar els desnonaments per la pandèmia. La necessitat, doncs, no pot ser més urgent, tal com ha constatat el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, quan ha demanat públicament al govern espanyol que allargui precisament aquesta moratòria, que en principi caduca el proper 9 d’agost, i s’eviti així que més famílies vulnerables perdin el sostre que les aixopluga. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ja ha posat xifres a la tragèdia humana que podria desencadenar la retirada del paraigua oficial que actualment encara dona empara als afectats: 26.000 persones podrien anar al carrer al llarg de l’any vinent si es torna a recuperar el ritme prepandèmia dels desnonaments.
L’acord parlamentari, per tant, és una resposta encertada a la gravetat d’una situació que ve de lluny i que la crisi sanitària ha agreujat. Un acord que, malgrat l’entrebanc al Tribunal Constitucional, ha unit ERC, Junts per Catalunya, la CUP i en Comú Podem, convençuts que la segona serà la bona. Per això, en lloc de tramitar la iniciativa com un decret llei ara s’ha optat per la via del projecte de llei. I amb algunes novetats importants, com ara fixar una data límit d’un mes als grans propietaris per fer una oferta de lloguer social davant els desnonaments a persones en situació de vulnerabilitat. La norma, a més, es tramitarà amb caràcter d’urgència i amb la intenció de poder-la aplicar a partir del proper mes d’octubre. Tot plegat haurà de servir per començar a posar ordre en un problema que fins ara ha castigat la baula més feble de la cadena i ha sobreprotegit precisament els grans propietaris, que massa sovint s’han dedicat a utilitzar les lleis per buidar pisos només amb finalitzats especulatives. Un tema en el qual també ens cal apropar-nos a Europa.