La Girona aturada
La inacció de l’Ajuntament de Girona ha anat a més un cop la cap del grup socialista, Sílvia Paneque, ha incrementat les seves responsabilitats com a diputada al Parlament, igualment que l’alcaldessa Marta Madrenas. S’argumentarà que això suposa un benefici per als ciutadans, potser sí, però no és el que pensen una part important dels gironins. Dit això, només cal repassar la inacció de llarga durada que afecta l’ajuntament. Guanyem, a l’oposició, no té l’audiència dels mitjans, i les seves intervencions, amb comptagotes, suposen sang i llàgrimes.
Fem un breu resum: el pla de la Devesa i el de les Pedreres, que s’havien d’engegar el 2019, segueixen parats i no tenen data d’arrencada. Els barris de la ciutat segueixen demanant més seguretat policial pels robatoris i les baralles nocturnes que es produeixen amb una freqüència inaudita, sobretot a la perifèria. Les càmeres no agraden. El reciclatge de residus no acaba de funcionar com caldria sobretot per culpa dels incívics i no coneixem sancions aplicades. La ciutat deixa molt a desitjar en matèria de neteja, llevat del centre, que, com ja és habitual, és on s’hi dediquen tots els esforços. No hi ha grans projectes urbanístics liderats per l’Ajuntament, només la Clínica Girona, de propietat privada, i para de comptar. Hi ha pendents des de fa anys el fons Santos Torroella i la Casa Pastors, que estan parats per problemes arqueològics. El mateix passa amb els xalets Soler, Tarrús i l’edifici Forné de la carretera de Barcelona, sense solució des de fa anys. L’entrada sud segueix feta un desastre i la nord, un coll d’ampolla. La circulació viària en determinats carrers és un galimaties i un perill per a conductors i vianants. La lentitud en les adjudicacions d’obres, els fiascos en les obres i una manca d’inversions en la transformació de la ciutat, s’afegeixen a les característiques negatives d’aquests mandats municipals.
No coneixem que existeixi un pla per fer avançar Girona i situar-la de nou entre les millors capitals de l’Estat. Estem aturats des de fa anys i només se’n salva la cultura i l’educació, que, per sort, tenen molta més autonomia i competència. Però el futur no és millor. Sense criteris, amb els efectes de la Covid encara presents i sense un pla d’activació de l’economia de la ciutat, diguin el que vulguin, però hem fet una parada de burro.
