Les noies Mitford

La contenció davant els plaers massa explícits combinada amb un sentit de l’humor viu, ha fet els anglesos proclius a l’excentricitat. L’excentricitat com a refugi emocional. Això deu explicar la permanent fascinació per les germanes Mitford, una indústria que ha generat novel·les, biografies i autobiografies, sèries de la BBC, etc. Gairebé tot ho devem al potencial de la ficció. El material en brut és el d’una família amb un progenitor, Lord Redesdale, que es vantava de la proesa d’haver llegit un sol llibre (una novel·la de Jack London) i d’una mare que portava el cuc de l’excentricitat a la sang: “Sempre que veig un titular de premsa amb l’expressió la filla d’un aristòcrata estic segura que anirà d’alguna de les nenes.” Les nenes Mitford incloïen la Nancy, una novel·lista esnob que va donar forma literària a la família; Diana, casada amb el líder del moviment feixista anglès, Oswald Mosley; Unity, una altra feixista encara més reconsagrada, perdudament enamorada d’Adolf Hitler, que no va poder aguantar la pressió quan el Regne Unit va declarar la guerra al seu Führer i es va tirar un tret al cap, un suïcidi frustrat que la va deixar incapacitada i esguerrada de per vida; Jessica, la comunista que es va escapar de casa per casar-se amb Esmond Romilly i lluitar a la guerra civil espanyola, l’autèntica ovella negra –o, més ben dit, roja– de la família; Deborah, que va saber casar-se amb un duc amb pedigrí i esdevenir la duquessa de Devonshire. Entre tantes nenes va aparèixer un nen, en Tom, perfectament oblidat però feixistoide, això sí. I no oblidem la Pam, una simple mestressa de casa, l’avorrida de la família, de la qual només sabem que anava sempre disfressada de cavall quan era petita, que era la musa del poeta Laureate John Betjeman, que es va casar amb un bisexual i que, de gran, es va convertir en lesbiana militant... A Anglaterra l’excentricitat és un grau.