‘Gobierno’ de vergonya

D’alguna manera s’hauria de poder escriure aquí amb emoticones… Podríem posar la cara vermella emprenyada, i la que té un rètol que li tapa la boca per on se li escapen uns renecs del dimoni. I, és clar, la caca del WhatsApp, i ben grossa. Per què? Perquè el gobierno espanyol ha mig suggerit, insinuat, que podria impugnar la llei catalana 11/2020 de contenció dels lloguers. Ho deixa caure el català Iceta. Entre frases sobre “tancar ferides”, “diàleg i conciliació”, insinuen que volen fotre enlaire l’única norma que, ara mateix, protegeix els llogaters. Una altra iniciativa catalana que volen rebentar. Tots a callar? Ens prenen pel pito del sereno? Les entitats socials s’han apressat a difondre-ho; hauríem de posar el crit al cel i sortir al carrer com si no hi hagués un demà. L’ànima cau als peus. Ja no es tracta del fet obvi –evident, flagrant, immoral– que l’habitatge és un dret que a casa nostra no val res, sotmès a especulació com si fos un bé de luxe. No es vol entendre –com sí que ho entenen tants i tants països avançats i rics– que l’habitatge és de primera necessitat, com menjar cada dia, com aprendre a llegir, com rebre vacunes. Quan es mercadeja amb els béns de primera necessitat la desigualtat està servida: els rics, cada vegada més rics, i els pobres, cada vegada més pobres. Dèiem que no es tracta solament d’això. Es tracta del fet que val la paraula, el compromís. I de fins a quin punt el poble aguantarem que els polítics se’ns riguin a la cara. Si el rumor es confirma, què ha passat amb la promesa que la llei catalana quedaria emparada amb una llei estatal? Vergonya.