Sinònims

Matisar, modular, graduar, polir. Quatre verbs amb un significat que es fa servir molt en política i que al capdavall volen dir el mateix: justificar un canvi de posició sovint radicalment diferent de la que es defensa inicialment i intentar quedar bé, sortint-ne indemne i sense cost polític. Aquesta pràctica –en la qual se’ls veu el llautó i que fan servir tots sense cap excepció– no per antiga ha quedat caducada. Exemple número 1: el PSOE. Fa uns anys va donar suport al PP per aplicar el 155 a Catalunya i s’hi va aliar en el joc brut per ofegar qualsevol intenció independentista al país. Ara s’erigeix en defensor de la magnanimitat, el perdó i “el bon rotllo”. És cert que els socialistes no han estat tan destralers com la tridreta espanyola, però aquest canvi d’actitud no és gratuït. Els de Pedro Sánchez temen que, d’aquí a un any o dos, la justícia europea clavarà un revés èpic al sistema judicial espanyol per la sentència dels presos polítics. Què volen evitar? Que els enganxi amb els presos a la garjola, perquè així minimitzen el cop polític que els caurà al damunt.

Segon exemple: ERC i la unilateralitat. El partit que al llarg de dècades ha estat més combatent ara resulta que ens diu que tot això del procés ha estat poc més que una broma. Que el que s’ha de fer és negociar. Em perdonaran, i amb tot el respecte, però què hem estat fent fins ara? I això lliga amb el tercer exemple: el de Jordi Sànchez dient que l’1-O només pretenia forçar l’Estat a la negociació. Llavors què és exactament el mandat de l’1-O al qual fa més de tres anys que es refereixen i pel qual ell mateix és a la presó?

Evidentment, estar engarjolat té un cost personal altíssim i ha de cremar qualsevol, però quan sentim aquestes coses, als ciutadans, ens queda cara d’imbècils. I després s’estranyen que cada cop més aquells que no vivim de la política ni depenem de cap opció ens en sentim més allunyats. En definitiva, no ha estat una voluntat nostra. Ha estat una conseqüència de la sensació que et prenen el pèl.