Explosió d’humanitats

El xivarri excitat satura les converses a les xarxes, traspassa les parets dels pisos i rebota per les solitàries taules del teletreball: siiií, per fi, el cap de setmana sortirem a escampar la boira! L’escapada és una exigència instal·lada en totes les ments, esperonada per la duresa d’aquest any i mig. S’hi projecten il·lusions, però també hi conviuen noves pors, nascudes de l’obligació decretada per la profilaxi pandèmica. Amb el virus encara campant a la mínima que ens descuidem, som molts els que això de les multituds ens ho mirem amb prevenció. La vacunació, especialment quan ja és completa, permet un relaxament psicològic dels temors, però queda el maleït automatisme dels dos metres. Uns dos metres de peatge emocional terrible per les solituds de tots aquells que no viuen acompanyats. També cal dir que allò de les famílies/parelles de clausura tampoc ha estat cap bicoca... I aquest estiu veurem surar per les platges les restes dels naufragis amb els intents desesperats de reparacions.

Les imatges dels botellots, a més d’indignar per la seva falta de solidaritat i respecte, generen un sentiment de temença que voreja la fòbia. Prevenció davant el contacte dels actes multitudinaris, fora dels cercles de confiança. El malson de l’aïllament s’ha acarnissat sobretot en els solters, de totes les edats, que ara estan assedegats de petons, abraçades, converses de sofà i sexe. Una fam de viure que s’explicita, contundent i barrejada amb la temença. Aquest estiu, l’espai públic sobreeixirà d’humanitats deleroses de renovar-se per continuar vivint.