Fatiga de decisió

La decisió sempre se’ns ha venut, dels del punt de vista de mercat i capitalisme, com la paret mestra que ho sustenta tot: “Et donem una oferta molt gran perquè puguis decidir, i aquí rau la teva llibertat.” El sistema, però, sembla donar símptomes de bloqueig. L’últim que s’ha posat de moda és el que s’ha anomenat “fatiga de decisió”; un fenomen descrit per primera vegada pel psicòleg social Roy F. Baumeister per definir el desgast mental que afecta la persona en veure’s sotmesa a una constant presa de decisions. Des de la roba que ens posarem fins a què menjarem, passant per quina tasca farem primer, quina sèrie veurem a la televisió o quin serà el pròxim llibre que llegirem, es calcula que al llarg del dia haurem pres unes 35.000 decisions, 2.000 decisions per hora!

No és estrany que, arribat el vespre, quan per fi seiem al sofà, decidir entre l’ampli catàleg de pel·lícules i sèries de les plataformes es converteixi en tota una odissea. Els gegants de l’streaming ja n’han pres nota i han començat a desenvolupar una nova funcionalitat: un botó que reprodueixi continguts aleatòriament, basant-se en els nostres gustos. No hem de fer res. L’algoritme decideix per nosaltres. Bye bye a la llibertat de decidir. I si la resposta a aquesta “fatiga de decisió”, almenys en l’àmbit cultural, fos una altra? Per exemple, menys oferta i de més qualitat.

En aquesta línia, ja es mouen iniciatives com ara la Fira del Llibre Únic, que ha impulsat l’editorial Comanegra i que es va celebrar dissabte a l’antiga fàbrica Lehmann de Barcelona. En l’antítesi del Sant Jordi, l’objectiu de la fira ha estat rescatar bons llibres que en el seu moment van quedar sepultats per l’abundància i que no van tenir l’oportunitat de trobar el seu públic perquè la tirania de la novetat els va expulsar ràpidament de les prestatgeries. Així, una desena d’editorials han triat cadascuna un únic llibre del seu catàleg i l’han promocionat durant tot el dia amb activitats també poc convencionals.

La inspiració per aquesta iniciativa va arribar del Japó, en concret d’una llibreria de Tòquio on només es ven un llibre per setmana. És la manera que el seu propietari ha trobat per posar fi a la paràlisi que ens provoca la llibertat de decidir entre tanta abundància.