L’APUNT
Una forastera reconciliadora
Constantment remeno llibres. Dels que finalment haig de llegir per feina, no tots m’agraden –sí, és un eufemisme–, i això provoca una saturació desmotivadora. Per això agraeixo la funció terapèutica que pot tenir la lectura d’una bona novel·la. Feia anys que no en llegia una com La forastera, d’Olga Merino, publicada per Alfaguara. L’he recuperat gràcies al fet que els organitzadors del congrés de novel·la negra de Salamanca la van premiar com a millor títol de l’any passat. Merino presenta un western intens que acumula tot d’equilibris narratius i ho lliga amb un estil impressionant, d’una bellesa amb contingut, d’una creativitat molt meditada. Novel·les com La forastera em reconcilien amb la lectura. Encara més, em reconcilien amb la vida.