Atenció a la salut mental!

Em conviden a escriure, mensualment i en clau gironina, però de què? Considero: és una bona plataforma per explicar el que penso en unes quantes ratlles més de les que puc utilitzar a les xarxes digitals. Val, però, si gairebé mai faig públiques les meves opinions, ara ho faré? Sempre escric d’arqueologia, de patrimoni, de cultura en general! Recapacito: podria fer unes cròniques arqueològiques mensuals i enfocar temes d’actualitat des d’una perspectiva professional, crítica i independent!

Però en els darrers dies m’he indignat tant sobre un tema que vull compartir-lo amb vosaltres i denunciar-lo de manera oberta. Lamentablement, en els temps que estem vivint tots ens hem tornat més vulnerables, en molts aspectes, i en la salut especialment. La gestió de la Covid ha posat sobre la corda fluixa l’atenció als mals que ja patíem i als que s’han afegit. I si la resposta de la sanitat pública ja era un xic precària, lenta sobretot, ara aquesta problemàtica s’ha multiplicat de forma exponencial. Que quedi clar: no estic parlant de qualificació dels professionals sanitaris, sinó de capacitat d’atenció i d’actuació!

L’atenció a la salut mental és, per mi, un dels casos més flagrants. S’està parlant d’un increment important de les patologies mentals i de la seva gravetat com un dels danys col·laterals de la Covid. El problema és greu, més encara quan les malalties del cervell, o de l’ànima, si preferiu, tenen manifestacions molt diverses, tant en el tipus com en la durada i la intensitat, i es troben encara a la cua de la recerca. Costa fer diagnòstics i resta molt per investigar sobre la correcta aplicació i administració de la medicació, que, a més, té unes contraindicacions preocupants i, sovint, adverses.

Els governs estan advertits i no s’està fent res respecte a aquesta qüestió. Els casos i els riscos creixen i els recursos segueixen igual! Les urgències psiquiàtriques s’incrementen. El Centre de Salut Mental de l’Alt Empordà (CSMA-AE), per exemple, està sobrepassat, com tots, suposo. Em consta que un dels psiquiatres del CSMA-AE està portant uns mil pacients alhora! Impossible i perillós! Una excessiva pressió que està revertint de forma molt negativa sobre els usuaris. Què hem de fer? Denunciem-ho! Tots hi podem passar, tots hi estem exposats.