Gràcies, Joan Ribas

Si hi ha un parer en els primers trenta anys de la història d’aquest diari que va ser fonamental en la presa de decisions estratègiques, aquest va ser el de Joan Ribas Feixas. Ell va acompanyar Joan Bosch Roura fins a l’accionariat majoritari del Punt Diari quan, pocs mesos després de la fundació, l’empenta inicial s’havia quedat sense finançament i sense model empresarial. Des de finals dels vuitanta, quan vaig accedir a la direcció periodística, i durant quasi vint-i-cinc anys, el nucli d’“Els Tres Joans” –un, burro, segons l’àvia Neus– vàrem ser molt el nucli dur del consell d’administració a l’hora de prendre les grans decisions. I no sempre de manera unànime. I a vegades ni tan sols endreçada. Érem tres caràcters durs, entregats a la causa del Punt Diari primer, després El Punt i més tard El Punt Avui. En Joan Ribas no era d’aquests assessors que en circulen a milers i que donen fàcilment per la menjadora al client. A més, per ell el diari no era un client. Era, ha estat, fins al darrer dia, la família. Com han estat la seva família Presència, els Pastorets i La Planeta, per dir-ne només alguns. Vàrem prendre decisions com la sortida d’El Punt a tot Catalunya, el llançament de L’Esportiu (primer com El9), la compra del diari Avui i la fusió d’El Punt i l’Avui. En Ribas era un autèntic baluard de la ciutat de Girona. Compartir aquest projecte amb ell tants d’anys ha estat un honor i, sobretot, un gran aprenentatge. Gràcies, Ribas. Descansa en pau.