Després de la pandèmia

La pandèmia està entre nosaltres i encara farà mal. Aquesta situació em recorda la novel.la d’Erich M. Remarque Res de nou a l’oest, en la qual els tres soldats que han lluitat junts durant la Primera Guerra Mundial es troben que el darrer dia de la guerra, quan els altaveus anuncien “res de nou al front de l’oest”, s’assabenten que el seu company ha mort en aquella zona. Estem encara en aquesta situació de desgràcies personals i d’un final que ens deixarà el virus, establert entre nosaltres i amenaçador per als que no estiguin vacunats.

És evident que la pandèmia formarà part de la història. Serà un dels elements bàsics de la història econòmica i social del segle XXI. Això sempre que no ens arribin abans la Covid-22 o la 23 que ens facin la guitza. En tot cas, la pandèmia és un fet nou que no s’havia produït durant segles als països desenvolupats i que ha plantejat problemes de tota mena. Fins ara crèiem que només la bomba atòmica podia destruir la humanitat, però ara sabem que també pot fer-ho un virus.

La primera pregunta que ens fem tots és què passarà després de la pandèmia. El panorama serà molt diferent: botigues tancades, fàbriques aturades, atur creixent o diferent, etc. En aquestes circumstàncies sempre hi ha algunes empreses que hi surten guanyant i altres que cauen i es trenquen el cap, com aquell pobre home del carrer de Bacardí, ara fa alguns dies. Sempre hi ha qui treu profit d’aquestes catàstrofes i qui en surt molt perjudicat. Recordo que, amb motiu d’una situació que tenia una certa semblança amb la pandèmia, el director d’un gran banc va dir “les fàbriques de taüts no han tingut problemes”.

Hi ha dues coses que m’obsessionen: el que passarà d’aquí a un any i la visió que els historiadors tindran de la Covid-19 d’aquí a 100 o 150 anys. D’aquí a un any potser encara ho veuré i tindré la satisfacció de l’observador econòmic de contemplar el que passa al món empresarial. Pot passar de tot. Quan el sector tèxtil va desaparèixer del panorama industrial català, hi va haver una represa econòmica amb altres indústries. Pot ser que passi això? Hi ha alguns indicatius que semblen demostrar-ho. Si fos així, la pandèmia deixaria rastre, però suportable. No ho puc assegurar amb rotunditat, però sí que en tot cas el nostre país tindrà capacitat de refer-se. Prefereixo no pensar què farà el nostre estimat govern estatal i les ganes de repressió que tindrà. Potser haurà de preocupar-se primer dels seus problemes. El que m’interessa subratllar és que les catàstrofes, com una pandèmia o una guerra, tenen al costat de la desgràcia que comporten la capacitat d’aprofitar aquests moments difícils per realitzar alguns canvis en l’economia que fins aleshores ningú havia gosat fer. Catalunya està veient el creixement d’empreses digitals que ningú coneixia fa tan sols dos anys. Pot ser un dels camins que prengui la nova economia catalana. Seria també important que hi hagués un canvi en les relacions entre capital i treball, entre patrons i obrers, però això ja ho veig més difícil si parlem d’un termini curt.

Em fa molta por com afectarà la pandèmia moltes empreses i l’atur que provocarà, però, alhora, penso que si Catalunya és capaç d’agafar-se a la nova onada d’empreses de l’era digital traurà aspectes positius d’un desastre natural. El capitalisme està agonitzant, encara que no s’ho cregui Ana Patricia Botín, del Santander. És clar que, a ella, no se li acabaran els diners. Sempre és un consol.