Pedro Sánchez ‘el Magnànim’

Qui parla de diàleg a través d’un monòleg no cerca la solució, sinó la capitulació de l’altra part. Pedro Sánchez ‘el Magnànim’ parlava ahir de retrobament, però en realitat ens convidava a desistir d’una república catalana. Hi pots creure, però no pots abastar-la, al seu parer. Indubtablement, els indults són una bona notícia. I, en el moment en què el president espanyol els anunciava, no podia evitar pensar en l’estimada Dolors Bassa. “No soc Mandela ni vull ser cap màrtir”, ha dit molts de cops. I menys encara –i això ho afegeixo jo– quan el sacrifici que han fet els nou presos polítics ha estat en va. Perquè ja em diran de què ha servit tant de sofriment personal i familiar, tant dels presos com dels exiliats. Pedro Sánchez afirmava ahir que l’indult és un primer pas. I quin serà el segon si no hi ha possibilitat de parlar d’un referèndum pactat? Cap on anem si la democràcia que ell defensa no preveu decidir el futur a través de les urnes? El següent pas és la resignació dels dos milions de catalans que van participar en l’1-O? El següent pas no tindrà en compte els exiliats? Ni els centenars i centenars de represaliats? Avui s’aprovaran els indults en el Consell de Ministres. Celebrem-ho. I quan surtin els presos, rebem-los com es mereixen. Però no tornin a guardar el cava en fresc. S’esbravarà.