Adeu, Joan Ribas Feixas

Aquest diumenge ens ha deixat el meu amic i soci Joan Ribas Feixas. Feia més de 55 anys que ens coneixíem, i 45 i mig que érem socis.

Era una persona a la qual he admirat i de la qual he après molt durant tots aquests anys, tan personalment com professionalment. Familiarment els amics li dèiem “el geni”, per dos motius: per la seva creativitat innata i el seu caràcter.

Vam començar Ribas-Àlvarez uns dies després de la mort d’en Franco, finals de 1975.

Penso que vam fer un bon equip professional al despatx, durant més de 45 anys junts, assessorant bé les empreses, representant-les davant d’Hisenda i  altres organismes.

Hem representat els clients cada un amb les seves tasques professionals, però ell destacant en saber separar “el gra de la palla” davant els problemes empresarials. Hem fet un bon equip!

Tal com ell recordava sempre, cal cercar solucions efectives als conflictes de les empreses i fer un assessorament personalitzat de qualitat.

L’any 1983 vam constituir Auditoria i Control, juntament amb altres companys assessors.

Han estat uns anys intensos i prolífics, no mancats de dificultats i alegries, amb la satisfacció que els nostres fills i filles continuen el nostre camí. Tenim un futur.

Però en Joan Ribas tenia també una vessant literària i curiositat cultural.

Va tenir una implicació en diferents vessants de la cultura gironina.

En Joan, de jove fou locutor de ràdio a l’emissora EAJ38, on va conèixer la seva Sra., Anna Donato, també locutora, i on va conduir el programa diari Os habla el Undaris de la ciudad durant molt de temps.

Era el director dels Pastorets de Girona, molt ben representat amb la figura de perfil feta per Àngel del Pozo en el llibre publicat 40 anys de representacions del Grup Proscènium. És ell en la postura típica de director. Sensacional!

Segur que el grup d’àngels, pastors i dimonis dels Pastorets el trobaran a faltar, sobretot en el dies clau de Nadal i Reis.

Va fundar La Planeta, una sala (antiga Sarfa de bus) que va adquirir per fer representacions teatrals de nivell; ho va fer amb molta il·lusió. És una sala petita i alhora acollidora. Sempre em deia que li agradaria deixar a Girona una sala de teatre, i per sort el seu gendre Pere Puig i la seva filla Anna Carina han sabut interpretar la idea, i porten directament la sala La Planeta amb moltes representacions. És una gran aportació cultural i teatral per a la ciutat de la qual ell estava satisfet, i ho vivia intensament.

La seva dedicació a la premsa, amb la crònica setmanal, amb una passió personal per la comunicació, amb una visió crítica amb varietat d’aspectes de la vida de la ciutat, sense comprometre’s amb ningú.

Ara que estava un xic retirat, no va deixar d’escriure la seva apreciada crònica setmanal, ni va deixar de venir al despatx quan en tenia l’oportunitat. Era la seva vida: família, teatre, treball, crònica i altres.

Adeu, Joan, descansa en pau, que t’ho has guanyat tot en aquesta vida.

Gràcies per tot el que ens has ensenyat com a persona i com a professional.