A la tres
Mas-Colell i trenta-nou més
“Com més ho han intentat evitar, més han acabat amplificant i internacionalitzat el cas català. És el que ara fa el Tribunal de Cuentas
Hi ha una cosa en què l’Estat –tots i cadascun dels aparells que representen l’Estat– no ha parat d’ajudar l’independentisme. I és en la internacionalització del cas català. Ho han fet sobretot els de l’exili, que és des d’on han vingut les victòries i des d’on n’han de venir encara més, però ho ha fet també –i molt– l’Estat. Han vist vostès el manifest de suport a l’exconseller Andreu Mas-Colell? Economistes, acadèmics i premis Nobel d’arreu del món hi han mostrat el seu suport. A ell, perquè li han organitzat aquesta campanya de suport, i als trenta-nou càrrecs o excàrrecs del govern català –Mas, Puigdemont, Junqueras...– que també estan citats la setmana vinent al Tribunal de Cuentas. El Tribunal de Cuentas, amb aquest acarnissament que planteja, planteja ara l’ofec financer per als investigats i les seves famílies. I què passa (més enllà, és clar, del tràngol personal per a cadascun d’ells)? Doncs que el cas dona la volta al món i provoca indignació. Repassin la premsa internacional i veuran què en diuen, d’aquest tribunal i d’aquesta actuació. Les euroordres de Llarena han tingut un resultat similar. Un èxit perfectament descriptible per a ell, i un ressò internacional del cas català que mai hauríem pensat tenir. La justícia belga, l’alemanya, l’escocesa –i la classe política, i la premsa d’aquests països–, que potser havien sentit a parlar vagament del cas català, ara n’estan al cas al més mínim detall. Com ho estan ara tots i cadascun dels països europeus, després que els seus eurodiputats s’haguessin de pronunciar sobre la retirada de la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí. L’unionisme, quan hi ha intervingut i ha intentat evitar segons què –brillant, el paper dels seus eurodiputats en la comissió d’afers jurídics i en el ple, i brillant també el paper dels unionistes al Consell d’Europa–, no ha fet res més que amplificar el cas. És de fora, d’on venen els canvis. I Sánchez ho sap. A algú li estranya que vulgui fer pactes en despatxos i que concedeixi aquesta mena de llibertat condicional que són els indults?
