Ferides

En la seva glamurosa performance del Liceu del dia 21, Pedro Sánchez va parlar de reconstrucció. El marc polític i l’edifici propiciaven la metàfora, però ell no estava parlant de Catalunya, ni d’Espanya, per molt que les esmentés. Com sotmès a una operació de cirurgia estètica culminada amb força èxit, tot s’ha de dir, Sánchez anunciava al Liceu la seva pròpia reformulació. El president que va presumir de poder “portar i processar Puigdemont” (contra qualsevol lògica de l’estat de dret, per cert) ha estat capaç, dos anys després, de dir allò que resumeix el que ha pactat amb el seu soci de govern a benefici de qui els apuntala a La Moncloa, el partit del ja president Pere Aragonès: que els jutges es van equivocar en el seu informe sobre l’indult al no esmentar que hi ha causa d’utilitat pública per a concedir-lo. Que si és cert que van delinquir, també ho és que se’ls ha de treure de la presó en benefici de tots. És obvi que això convé tant a La Moncloa com al Palau de la Generalitat, però que vagin amb compte amb aquesta idea de la utilitat, perquè ja hi ha qui barrina sobre l’interès legítim que qualsevol ciutadà s’arroga per a presentar recurs contra l’indult davant la sala contenciosa del Tribunal Suprem. La cursa jurídica, ja es veu, encara no ha acabat, perquè qualsevol altre indult concedit en democràcia a Espanya no ha tingut res a veure amb els referits a la causa del procés i les seves condemnes.

Però han sortit totes les previsions de Sánchez tal com les desitja? Probablement no ho sapiguem fins d’aquí a un temps. Al BOE del dia de la revetlla de Sant Joan es materialitza la reconstrucció liceana de Sánchez en forma d’indults no demanats i encara menys agraïts per les persones beneficiàries d’aquests. I ja sé que els favors no es concedeixen perquè l’afavorit els agraeixi, i sembla que entrava en el guió precisament no fer-ho. Però convindrà amb mi el lector que sembla preparat per provocar que l’oposició s’acarnissi en el greuge que per a l’Estat suposa tota la situació, perquè al cap i a la fi, de la imatge que estem donant sobre aquest tema depenen moltes coses que transcendeixen l’indult i que poden determinar el futur i la prosperitat del conjunt. ¿Utilitat pública? Doncs ja ho veurem. El cas és que en ser indults condicionats a la no comissió de delicte greu pels indultats durant un grapat d’anys, la no revocabilitat de la figura segons la pròpia llei d’indult queda un xic perjudicada, però sobretot fa més fàcil que els indultats no manifestin cap agraïment pel gest, ans al contrari.

Sánchez és el mateix que negava la possibilitat d’indultar mentre Iceta li feia el paper de “poli bo” llançant el globus sonda que serien possibles. Ara Sánchez (o Redondo, o qui sigui) ha vist la possibilitat d’assenyalar el PP com el causant de tota aquesta desgràcia, i per descomptat que existeix en cadascú una part de responsabilitat, ja sigui per ceguesa, per incompareixença, per menysteniment, per supèrbia, o per tot plegat. Però mentre no sigui global el reconeixement de la part de responsabilitat que a cada qual correspon, i no sembla proper, no podran tancar-se les ferides. Perquè els indults es formulen de manera que no acontenten ni qui els nega ni els que se’n beneficien, i per aquesta raó tots senten el mal propi com a principal.

I així, amb rancúnies enquistades, les elits de cada partit en joc podran seguir fent el seu paper, i potser en convencin fins i tot les europees que tot ha tornat a lloc en l’engranatge diabòlic de la política. Però moltes institucions han quedat afectades en el seu prestigi, moltes frustracions s’han anat acumulant en algunes d’elles, i la indiferència ciutadana, potser producte de la barricada mediàtica, sumada a l’anestèsia que ens ha proporcionat la pandèmia, no les curen, sinó que les tornen molt més insuportables. Potser l’independentisme ha quedat desarticulat per un temps. O potser no. La qüestió és com ho vegin o ho vulguin veure des de l’altra banda. Reus d’inòpia, inèrcia, innocuïtat... una majoria està cada cop més lluny de l’única i veritable independència, la del criteri.