Sense mascareta, però amb sentit comú
Gairebé un any després que s’implantés la mesura, a partir de demà l’ús de la mascareta no serà obligatòria als espais oberts. Que la decisió s’anunciés amb tants dies d’anticipació i que hagi estat aprovada en un Consell de Ministres extraordinari just després de la concessió dels indults als presos polítics, aixeca totes les sospites d’un ús propagandístic o de distracció –una altra– de la situació per part del govern de Pedro Sánchez. La millora de la situació sanitària, amb una gran davallada de contagis i ingressos a les UCI, ja va fer caure la mesura setmanes enrere a molts països –França, Andorra, els Estats Units, el Regne Unit, Bèlgica...– i posava en qüestió per què a l’Estat s’ha esperat fins a demà, i no avui, o ahir, o qualsevol altre dia de la setmana passada, i més tenint en compte que la majoria de comunitats ja se n’havien declarat partidàries.
L’ús de la mascareta es va convertir ara fa un any en el símbol de la lluita contra la pandèmia, però la seva retirada no s’hauria d’interpretar com el triomf definitiu. Perquè no ho és. Cal recordar que la Covid-19 continua estant present en les nostres vides, i que la retirada de l’obligatorietat de la mascareta s’ha d’entendre com un pas més cap al retorn d’una normalitat que s’haurà de compatibilitzar durant molt temps amb mesures de protecció, com serà justament l’ús de la mascareta als espais interiors o en aquells casos en què la situació ho faci aconsellable.
La decisió del govern de retirar l’obligatorietat de la mascareta ha d’anar acompanyada necessàriament de la responsabilitat personal de cadascú de nosaltres, i d’una bona dosi de sentit comú. Tots coneixem situacions en què les aglomeracions poden fer-ne aconsellable l’ús fins i tot a l’exterior, ni que sigui en moments puntuals. Que el ritme de vacunacions vagi a velocitat de creuer, que la resposta sigui bona i que els contagis disminueixin són bons símptomes. Però no és el final i no hauríem d’abaixar la guàrdia.
