El moviment social

El Teatre Metropol de Tarragona ha donat el tret de sortida d’una magnífica exposició impulsada per Mare Terra Fundació Mediterrània i l’Ajuntament, que viatjarà per diferents barris de la ciutat i que culminarà amb l’edició d’un llibre que es presentarà en el decurs de les festes de Santa Tecla d’enguany. Es tracta de Moviment social a Tarragona, una crònica detallada de l’activisme social tarragoní que ens arriba gràcies a la conjunció del treball de dos grans personatges de la ciutat, d’una banda el fotoperiodista Ángel Catena i de l’altra l’activista Ángel Juárez, dos àngels al servei d’una causa que és memòria viva de la realitat d’una ciutat, de tot allò que dia a dia i lluita a lluita ha convertit Tarragona en el que és ara.

Un dels pocs avantatges que té l’edat és que et permet recordar i analitzar tot allò que has viscut i per això val la pena recordar que Tarragona és la capital que és ara gràcies a la lluita aferrissada i sovint anònima de molta gent que, batalla rere batalla, reivindicació rere reivindicació ha anat aconseguint millores que a hores d’ara semblen eternes però que es van haver de batallar de manera dura i, de vegades, molt dura.

I com que la memòria és fràgil i voluble, deixant constància gràfica de cadascun d’aquests fets, grans o petits, històrics o quotidians hi havia un reduït grup de fotògrafs de premsa amb qui vaig tenir l’orgull de compartir feina i redaccions i que representen, sens dubte una generació sòlida de periodistes gràfics que ham permès que la imatge fos sempre un testimoni gràfic i indiscutible de la realitat, fent una feina que sovint passava desapercebuda a ulls del gran públic però que és memòria viva, rotunda i absoluta de la nostra història recent. Entre aquests reporters de raça avui poden parlar amb orgull d’un en especial, Ángel Catena, nascut a Madrid però vinculat estretament a Tarragona, l’autor d’aquestes imatges que ens enfronten a quasi una dècada de lluites de barri, del 1984 al 1993.

Ell, des de la seva feina diària com a fotògraf de diferents mitjans locals, comarcals o nacionals, ha anat fent una tasca de formigueta, una feina titànica que li permet tenir un arxiu d’imatges que reflecteix al mil·límetre la vida de ciutat, amb les seves grandeses i les seves misèries. En aquest sentit haig de dir que he tingut la fortuna i l’honor d’aprendre al seu costat, de compartir hores de laboratori en una època on tancar-se en una habitació amb una llum vermella era part de la feina i on calia calcular el temps per revelar, positivar i arribar a temps a l’hora del tancament i per això puc afirmar sense cap vergonya que Ángel Catena és un dels grans fotoperiodistes de casa nostra. Té ull, té clara la idea del moment exacte que pregonava Cartier-Bresson i és capaç de tenir una visió rotunda i panoràmica de la realitat que li permet mostrar des d’una imatge general al detall més concret sabent que cada una de les seves imatges aportarà sempre informació, emoció, bellesa i passió. De fet, contemplar les imatges que configuren aquesta exposició és una bona via per acostar-se a la manera de treballar minuciosa, intel·ligent i precisa de Catena, mostrant a cada fotograma un fragment únic i concret d’una realitat capturada i essencial.

A l’altre costat, Ángel Juárez. Si Catena es mantenia preservat i quasi anònim rere la seva càmera, no hi ha ningú que hagi tingut contacte amb la realitat dels anys 80 i 90 a Tarragona que no conegui el rostre de Juárez. President de l’Associació de Veïns de Riuclar i fundador de la Federació, era presència constant en tots els saraus. La seva experiència en l’activisme social actiu és l’altra pota d’aquesta exposició, una mostra necessària i gosaria a dir que imprescindible a l’hora de bastir els fonaments del nostre passat col·lectiu, les fites d’un passat no gaire llunyà en el temps però que sovint es veu soterrat per la manca de memòria. El naixement de les nuclears, l’atemptat d’ETA al rack d’Enpetrol, les manifestacions veïnals són etapes d’aquest viatge que cal no perdre’s per dos motius bàsics, el primer, recordar i repassar la història de casa nostra i el segon, enfrontar-se a la mirada d’Ángel Catena i saber que més enllà dels grans esdeveniments mundials que llueixen per ells mateixos hi ha periodistes brillants que poden convertir en una meravella qualsevol element de la nostra quotidianitat.