Propagar la cervesa

Damm Free, Arquillué i Manrique, dolce far niente a preu fet, sol, mar... Té gràcia veure l’anunci un parell de vegades; després avorreix, no troben? D’altres estius n’havien fet de millors. Això sí que ho té, però: cervesa i actors del país, fet a remarcar perquè –ara que fa calor– recordarem que a l’hivern i a l’únic canal català, Cervezas San Miguel ens engaltava: “Este invierno la nieve nos espera. Ven a descubrir un campamento único a pie de pista...”, deia mentre llegíem “Since 1890 The Snow Beer” (Des de 1890 La cervesa de neu), que l’anglès sempre fa del dia. I en lletra petita sortia “dia&nit Masella El Racó TGV”, que devia ser la concessió regional catalana.

TGV diu? Un Tren de Gran Velocitat a Masella (Baixa Cerdanya) i com a alternativa a l’oficial muy español y mucho espanyol AVE? Pas du tout! TGV vol dir Telesilla de Gran Velocidad. Aquesta publicitat també venia inserida en una plana sencera d’aquest diari vostre i meu, que no és pas traduït al català com ho són La Vanguardia i El Periódico, sinó que és concebut directament en la llengua que surt imprès, com ho són l’Ara o el Diari de Girona. És a dir que, aquesta i d’altres propagandes, deliberadament no surten en català als diaris catalans i espanyols que es venen a Catalunya. Xocant, provocatiu, insolent...? Qui paga la publicitat pretén vendre el producte i no semblaria pas que vulgui indisposar-se amb els possibles compradors. Llavors, què?

Podria ser que, com que la majoria d’aquest país –no només els que parlen castellà o catanyol– no s’adona que el català va reculant, per als publicistes (i els qui els paguen) la distinció lingüística ja no arribi ni a ser considerada; com a molt, si algú els en fa adonar, queda en anècdota irrellevant. O, relacionat amb tot això, podria ser que els publicistes (i els seus amos) tinguin la certesa que ni els lectors d’un diari català trobaran preeminent que els sigui endossada publicitat en castellà.

Perquè el món de la publicitat té assumit indolentment que la subalternitat a l’espanyol dels empadronats a Catalunya és prou sòlida com perquè ni es plantegin la traducció dels anuncis. Seguint amb cerveses, la Moritz, la Pilsen, la Pilsener i les artesanals –molt bones i un pèl cares– són, en canvi, sensibles a la llengua.